El vaixell Aquarius va desembarcar el 17 de juny de 2018 al Port de València als 629 migrants que portava a bord, rescatats enfront de la costa de Líbia i després de setmanes a la deriva pel Mediterrani per la negativa de països com ara Malta o Itàlia a oferir-los un port segur. Cinc anys després se senten «molt agraïts» per aquest acolliment: «Ens sentim ja d’aquí, som valencians de cor». Però encara continuen a l’espera de poder regularitzar la seua situació.
El 80% de les sol·licituds de protecció internacional han sigut rebutjades a pesar que van arribar «convidats» pel Govern espanyol. Així ho ha assenyalat el president d’Aquarius Supervivents 2018, Moses Von Kallon, en una entrevista a Europa Press, en la qual recorda «la felicitat» que van sentir en arribar a València després d’un viatge «molt dur» i veure «a tanta gent esperant-nos que ens obrien els seus braços». Cinc anys després, diu que només pot donar «gràcies» per aquesta rebuda i acolliment.
Però la situació «ara és diferent». El 80% de les seues sol·licituds de protecció internacional han sigut rebutjades. Per això, exigeix al Govern que esbrine altres vies per a poder regularitzar la seua situació administrativa i poder accedir així a un treball i un habitatge: «Vam venir ací convidats, no vam entrar de manera irregular».
D’aquesta manera, assenyala, davant el canvi de Govern al País Valencià amb l’entrada de Vox, que ells no entenen de partits polítics, sinó que a tots els reclama «humanitat, igualtat i respecte a la diversitat», perquè és una qüestió de «drets humans». «Qualsevol migrant que ve a Espanya només vol contribuir a l’economia, no volen viure d’ajudes, sinó del seu treball, ser autònoms i pagar impostos», recalca.
A més, insisteix que van arribar «legalment amb una invitació espanyola». Va ser el president del Govern estatal, Pedro Sánchez, qui va donar instruccions perquè Espanya acollira l’Aquarius, després de l’oferiment de l’Ajuntament de València i la Generalitat, en una Operació sense precedents denominada «Esperança del Mediterrani». Més de 2.300 persones van integrar el dispositiu d’acollida que va ser seguit en directe per un total de 598 periodistes de 138 mitjans de comunicació i 15 freelance. L’Aquarius es va convertir en un símbol de solidaritat davant aquest drama humà, conseqüència de les tensions per la política de migració europea.
Només la Generalitat va rebre en dos dies 2.515 telefonades i correus de ciutadans que volien ajudar, 70 advocats i més de 800 intèrprets al País Valencià d’anglès, francès i àrab s’oferiren a prestar servei. Les ONG i els col·legis mèdics també es van bolcar.
Des del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social expliquen a Europa Press que, als que s’hi van quedar, se’ls va realitzar un itinerari de seguiment que va durar uns dos anys amb caràcter general, en el qual se’ls va ajudar amb l’aprenentatge del castellà, i se’ls va donar suport psicològic, jurídic i laboral.
També des de la Generalitat, apunta el director general d’Igualtat en la Diversitat, José de Lamo, se’ls va acompanyar per a garantir els seus drets socials, educació i sanitat i en aquest temps han estat en contacte «permanent» amb l’associació per a atendre les seues necessitats i traslladar al Govern espanyol, a través de delegació, «la necessitat que se’ls done una solució a la seua situació administrativa», subratlla.
De les 629 persones que van arribar, de 26 nacionalitats, alguns s’han traslladat a altres països europeus, principalment Alemanya i França – 80 només en el primer any al país gal–, on ja tenien familiars, però la majoria s’han quedat a l’estat espanyol i al País Valencià.
En concret, Interior ha tramitat, fins al 25 de maig, 368 sol·licituds de protecció internacional, de les quals 75 van ser acceptades – i 63 n’han aconseguit l’asil–, 32 es van arxivar per desistiment del sol·licitant o altres motius i 261 van ser desfavorables. Queden sis pendents de resolució de persones de Mali, Nigèria i Togo.
Moses Von Kallon, de 29 anys, és un dels que es va quedar a València. No vol parlar dels motius pels quals va haver de fugir del seu país natal, Sierra Leone. En aquest temps, la major dificultat per a poder integrar-se va ser aprendre castellà i agraeix el suport de les diferents ONG com Creu Roja, València Acull o ACCEM. Ara ja parla fins i tot «un poquet» de valencià. Però no ha pogut convalidar el seu títol d’Economia i ha de tornar a estudiar l’ESO i batxillerat per a accedir de nou a la Universitat.
A més, ha fundat l’associació Aquarius Supervivents, que porta el nom d’aquest vaixell perquè és «un símbol d’humanitat», tot i que atén qualsevol migrant que ho sol·licite. Gràcies a voluntaris reben classes de castellà i valencià, cursos i altres ajudes. Així mateix, donen xerrades de diversitat en els col·legis per a divulgar la història de l’Àfrica amb contacontes.
«Quan passege pel carrer només veuen el meu color, però amb una sensibilització en els col·legis veuen que tots som iguals. Tots naixem iguals, no es pot castigar pel color amb què u naix o perquè s’és migrant, cal veure’ns només com a persones, vivim junts», exposa.
Així mateix, celebraran una jornada lúdica i reivindicativa en el Port de València el pròxim 24 de juny per a donar «les gràcies» per totes les vides que s’han salvat: «Quan es té vida es té esperança, i la nostra esperança és la regularització de tots els migrants».
Però també serà un homenatge a totes les persones que han mort ofegades «a les fronteres d’Europa per una vida digna». «Nosaltres hem tingut sort, som supervivents, però molts han mort en la seua cerca d’una vida millor», ha apuntat.
Entre altres activitats culturals i de sensibilització, hi haurà una exposició fotogràfica amb el lema «Desenfocades, històries de migració i refugi» amb la qual volen posar en valor el treball dels fotoperiodistes que van cobrir l’esdeveniment i que durant aquests cinc anys han seguit compromesos amb els drets de les persones refugiades i migrants del Mediterrani.
Aquesta exposició s’emmarca en l’esdeveniment «Per una vida digna», que es desenvoluparà durant tot el dia al port de València. Inclou un acte institucional, on es lliuraran els primers Premis Dignitat; se celebrarà un homenatge a les persones mortes en la part sud del Mediterrani; una fira solidària d’entitats; representacions teatrals; exposicions fotogràfiques; actuacions musicals; debats; tallers; un festival infantil i diverses accions de sensibilització en les quals col·laboren mig centenar d’entitats.
