Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Dimecres passat, milers de regants van manifestar-se a Múrcia amb l’objectiu d’expressar al govern espanyol el rebuig contra la previsible reducció d’aigua que arriba del riu Tajo transvasada cap a les comarques del riu Segura. En total, 5.000 manifestants van recórrer els carrers de la ciutat, entre els quals n’hi havia 500 procedents del Baix Segura, la comarca més meridional del País Valencià. La protesta va comptar amb líders reconeguts de la dreta: des de l’alcalde d’Oriola, Emilio Bascuñana, del PP, al líder de Vox, Santiago Abascal, qui es va donar tot un bany de masses. També hi era present Fernando López Miras, president de la Regió de Múrcia.
El debat de l’aigua al sud del país sembla inexistent, atés que hi ha un posicionament aparentment unànime. Mentre la dreta fa bandera dels transvasaments i es mostra hostil contra qualsevol alternativa, l’esquerra mira de no fer soroll en un debat que considera perdut. «No és fàcil discutir els transvasaments al Baix Segura», diuen alguns regants que en discrepen.
El 1979 es va iniciar el transvasament Tajo-Segura amb l’argument que la conca d’aquest últim riu es veuria reforçada, cosa que alleugeraria la sequera tradicional del territori. Hi ha, però, qui discuteix aquesta finalitat. «El que hi ha hagut és una ampliació de tipus de regadius fins al punt que el tradicional ha deixat de ser predominant», diu José Antonio Gómiz, membre de l’associació Segura Transparente que, indica, parla a títol personal.
El regadiu tradicional de què parla Gómiz és el que s’utilitza des de temps dels musulmans, amb aigua que entra pels bancals i que serveix per regar per inundació les plantacions, ubicades de manera horitzontal. L’aparició d’altres sistemes de regadiu ha estat afavorida amb l’arribada d’aigua pel transvasament. Però amb l’aigua també han arribat els greuges. «Els qui fem regadiu tradicional sabíem que calia pagar l’aigua, l’obra i l’electricitat que es gasta per impulsions als transvasaments», explica Gómiz, que recorda que els qui empren el seu sistema ja paguen un cànon a la Confederació Hidrogràfica del Segura per mantenir els rius i els embassaments cuidats i un altre als jutjats d’aigua que en controlen el repartiment. «Les persones favorables al transvasament volien que tots pagàrem per l’aigua procedent del Tajo i per totes les despeses pertinents, cosa que no veien bé els jutjats d’aigua i, davant aquest conflicte, es va crear el Sindicat Central dels Regadius del Transvasament Tajo-Segura, que va començar a vendre aquesta aigua de manera paral·lela per als nous regadius».
Segons aquest testimoni, el transvasament no es va fer per corregir un dèficit de sequera, sinó per especular. «En aquests quaranta anys s’ha duplicat la població de la zona, s’han fet urbanitzacions, s’ha generat un altre model econòmic que ha disparat la demanda i l’horta se n’ha ressentit. En els períodes de sequera es desenvolupa una guerra per no deixar de rebre aigua, atés que els sistemes de nous regadius exigeixen aigua de manera constant perquè si tallen el subministrament els cultius no sobreviuen», explica. En aquest sentit, Gómiz expressa que s’han donat casos en què aquests regants han furtat aigua subterrània adreçada als regadius tradicionals per mantenir els seus conreus. «És un greuge comparatiu: nosaltres no utilitzem l’aigua adreçada als nous regadius i ells sí que utilitzaran, si els cal, la que ens correspon als regants tradicionals».
El problema, expliquen altres veus, és que s’ha generat la ficció que «amb una quantitat d’aigua determinada a l’any procedent del transvasament els agricultors tindrem el problema resolt, però no és cert». La demanda generada, a la qual «ningú no posa límits», fa que l’aigua procedent del Tajo no es destine només a l’horta, sinó sobretot al consum ciutadà i industrial. Actualment, però, segons indiquen altres testimonis, amb l’augment de la sensibilitat mediambiental, la visió cap als transvasaments comença a canviar. «L’escassetat de recursos és major i en podem parlar més obertament», diu Maria García Sandoval, regidora de Canviem Oriola al consistori del Baix Segura, el grup de l’esquerra alternativa, que compta amb tres regidors. «Encara som una veu solitària, però enfoquem el nostre discurs en la defensa del regadiu tradicional». Segons la regidora, el problema està en el fet que «s’ha generat una expectativa d’abastament il·limitat que no es pot complir», i mostra esperança en el relleu generacional del camp, «un sector envellit», que podria contribuir a que els regants afronten el problema d’una altra manera. «Hi ha una sèrie de circumstàncies objectives que a la llarga aniran pesant i s’acabaran imposant».
Gómiz coincideix amb l’argument i lamenta que si els regants defensen majoritàriament el transvasament és perquè «és impossible oposar-se a una maquinària en què tot roda al voltant dels diners i de l’enriquiment a curt termini». En canvi, segons aquest agricultor, «un transvasament d’una conca deficitària com la del Tajo a una altra deficitària com la del Segura no està permès per Europa perquè no és sostenible». Per això, assegura, «cal trobar alternatives». Gómiz reconeix que les dessaladores encara són cares, però que la tècnica va millorant. «Ara no es poden emprar dessaladores per obtenir tota l’aigua necessària per cobrir la demanda, però cal donar perspectives a deu o vint anys perquè es generalitzen». La Comissió Europea, de fet, va exigir fa sis anys al govern espanyol millorar les dessaladores per garantir l’abastiment de conques com la del Segura i demanava, alhora, «millorar la gestió de les aigües i dels recursos, així com complir amb les obligacions ecològiques».
Mentre això no passa i mentre l’aigua dels transvasament es redueix per les imposicions mediambientals, els regants pateixen per l’imminent manca de recursos i omplin els carrers per exigir solucions. «I això és normal», conclou una altra veu, que reconeix que els transvasaments no són la solució, però que els governants «no han donat alternatives clares».
