Com pot ser que l’anomenada llei de llibertat educativa no propose cap mesura ni objectiu pedagògic? Contradiu aquesta proposició de llei la LOMLOE? Està redactada clarament en contra del que disposa la LUEV? Són algunes de les preguntes que plantejava aquest dilluns Jaume Fullana, exdirector general de Política Educativa amb el Botànic, en un acte organitzat per la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic d’Alacant per a alertar sobre els perills que la llei que aprovaran PP i Vox comporta per a la supervivència del valencià i, també, sobre els possibles forats legats que pot presentar i la poden fer susceptible de ser recorreguda als tribunals.
Fullana, que també va ser regidor a Xaló (Marina Alta) i és membre de la comissió d’educació d’Escola Valenciana, oferia una panoràmica de les diferents lleis educatives que hi ha hagut al País Valencià des de l’aprovació de la LUEV i la seua aplicació el 1984 per a justificar les mesures aplicades des del Botànic, quan Compromís va regentar la Conselleria d’Educació i Cultura. Explicava, en aquest sentit, que si bé la política lingüística al País Valencià entre 1985 i 2021 va fer que la població que sap escriure en la llengua del país passara de ser el 8,7% al 40,8%, el percentatge de parlants havia decrescut del 59,5% al 48,6%. Ritmes contradictoris que condueixen a la desaparició de la llengua i que exigien, segons ell, canvis en matèria educativa per a capgirar-los.
La llei actual promoguda per PP i Vox, en canvi, vol accelerar la tendència present. Però segons Fullana hi poden haver forats que fan pensar en l’èxit d’un possible recurs contra aquesta futura llei. I, sobretot, moltes contradiccions que justifiquen encara més l’oposició a aquesta mesura. L’exdirector general posava de manifest que la llei «exclou qualsevol referència a objectius de caràcter pedagògic i científic», i argumentava també que «és la primera llei des del 1985 que no diu que, en acabar l’educació obligatòria, l’alumnat s’ha de saber expressar i dominar perfectament les llengües cooficials». Un fet que xoca directament amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.
Però hi ha moltes altres contradiccions. Tal com exposava, la disposició addicional 38 de la LOMLOE, que és de rang superior a la llei valenciana, deixa clar que s’ha de garantir que «al finalitzar l’educació bàsica tots els alumnes assolisquen el domini ple en la llengua castellana i, en el seu cas, en la llengua cooficial corresponent». Alhora, el fet de no garantir la igualtat d’oportunitats en tant que el valencià serà marginat o exclòs als territoris considerats de predomini lingüístic castellà també pot xocar amb la legalitat. O la divergència pel fet que la llei de llibertat educativa no té en compte l’article 2 de la LUEV, que aposta per «garantir el dret de tots els ciutadans a conèixer i usar el valencià oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb institucions públiques». La derogació del Consell Social de les Llengües o de l’Oficina de Drets Lingüístics van clarament en contra d’aquesta llei.
Més arguments
Una altra contradicció de la «llibertat educativa» és la possibilitat que el valencià tinga menor presència que l’anglès, llengua estrangera, en municipis de predomini lingüístic castellà. O que, segons la nova llei, a la disposició addicional tercera, permeta la immersió en anglès i no en valencià. O la manca de garanties d’aprenentatge en valencià segons l’establiment de ràtios que faciliten que si una majoria ajustada de famílies opta per l’ensenyament en castellà, la minoria gran de famílies que aposte pel valencià no puga escolaritzar els fills en aquesta llengua. O l’intent subtil, en l’article 19.3, de buidar de competències l’AVL quan es parla de «normativa lingüística valenciana» i no de «normativa lingüística del valencià» a l’hora d’establir la normativa dels llibres de text i materials curriculars en valencià. O el fet que segons l’article 18 s’atorguen reconeixements només a professors que vehiculen la docència en llengua estrangera.
Aquestes observacions de Fullana havien estat introduïdes per Jordi Antolí, director de la Unitat Multilingüe de la Universitat d’Alacant, que en la primera part de l’acte recordava que «hi ha un problema de base, i és que la proposició de llei no naix perquè el legislador considere que la llei anterior no responia als objectius pedagògics, sinó que naix com una reacció: si mireu la proposició no trobareu ni un borrall de referències pedagògiques». També subratllava la voluntat de la llei de deixar al marge de les decisions la comunitat educativa o la intenció evident i manifesta d’arraconar el valencià. Per això, apuntava que aquest és «el moment de fer-nos notar i de fer-los saber que hi haurà reacció». La reacció, tal com han dit des de diverses entitats, s’anunciarà pròximament amb convocatòries de vaga encara per definir i amb possibles recursos encara per concretar.
