«Si jo dic una cosa, la dic i se m’ha de fer cas», va dir el president de la Generalitat als passadissos del Centre de Coordinació d’Emergències el dia 5 de novembre amb un to autoritari. La reunió del CECOPI, òrgan per fer seguiment d’aquesta DANA, es va convocar a les 13.00 hores. L’últim a arribar va ser el president de la Generalitat, Carlos Mazón. Ho va fer quasi a les dos de la vesprada. Aquesta vegada va tardar menys que la vesprada del 29 d’octubre. El fatídic crepuscle van ser dues hores, segons publica eldiario.es. Dissabte hi ha convocades manifestacions contra la gestió de la crisi amb el lema: «Mazón dimissió» a les 18.00 h arreu del territori, però s’espera que la de València siga la més massiva.
A la reunió del dia 5 Mazón arriba acompanyat d’un dels seus assessors, el secretari autonòmic del Gabinet del president i Comunicació, José Manuel Cuenca Ais. Saluda els periodistes. Comença el CECOPI (Centre de Coordinació Operativa Integrada). Els mitjans de comunicació estan cridats a fer un mut. És a dir, entrar a la sala de reunió i gravar mentre hi ha gent que parla, però no diu res. Una imatge que represente la reunió, però, evidentment, els periodistes no poden estar dins quan s’exposen els temes a tractar. Com quan en futbol es deixa entrar la premsa als primers 15 minuts d’entrenament. Estan entrenant, sí, escalfen amb rondos, però no preparen el partit tàcticament.
Qui avisa la resta de les persones que arriba la premsa és el president. «Bé, ara entraran els mitjans un moment a fer un mut i ja seguim», diu. Està assegut al costat del representant del govern espanyol, el ministre de política territorial Víctor Ángel Torres. Mazón, de seguida, comença a parlar amb el ministre. Sap que l’estan gravant i sap la imatge que vol donar.
Abans d’aquests moments, en instants previs, el president s’ha passejat per dins de l’edifici que alberga la sala de reunions. Davant d’on la directora general de Prevenció d’Incendis Forestals, Rosa Touris, fa les rodes de premsa. Ell es passeja ostensiblement nerviós. Cada vegada que passa per la porta transparent, mira cap a fora.
A la fi de la reunió, parla al passadís amb Vicente Martínez Mus, conseller d’Infraestructures, Susana Camarero, vicepresidenta del consell, Salomé Pradas Ten, consellera de Justícia i Interior i el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca. Se’l veu nerviós, neguitós, inquiet. De fet, l’exclamació pujada de to sobre la seua autoritat que obri aquest article es produeix en aquest moment.
En acabar la reunió, s’acosta un periodista al seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, i li pregunta si parlarà algú del Consell. No obstant això, qui s’avança i contesta és el president que es troba davant seu. «No, els atendrà Rosa, jo he de continuar treballant», cosa que diu mentre camina amb un pas accelerat. Ja fora de l’edifici es deté per parlar una altra vegada amb algunes persones del seu equip. Mentre parlen, no para de fumar amb el seu cigarret electrònic, quatre calades en a penes 2 minuts. Parla amb el conseller Martínez Mus, intercanvien visions i en un moment s’abracen de forma afectuosa. Mus està tranquil, saluda la premsa sense pressa, entra i ix després de la marxa del president.
93, aquesta és la xifra oficial pública de persones desaparegudes segons el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià. A més a més, el mateix òrgan judicial ha certificat la mort de 199 persones. Les xifres de persones mortes fa dos dies que no s’actualitzen. Es continua en 211 morts que deixa aquesta DANA.
A més, se sap, com va confirmar Mazón en una entrevista en Espejo Público d’Antena 3 el 4 de novembre, que el 112 sí que va treballar amb una llista de persones desaparegudes de 1.500. «Eren telefonades», va dir. El que és curiós és que, en aquest procés, el que es demana és el nom i cognoms d’aquestes persones. Després alguns tornaven a telefonar per avisar que havien retrobat els seus i d’altres que no. Hi havia un desfasament. «Volem ser precisos», es va excusar el president. El mateix argument que va donar Marlaska en una entrevista en La Sexta amb Ana Pastor.
El president, des de dissabte, ha fet dues compareixences institucionals sense preguntes. Una al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana i un altre des del Palau de la Generalitat. Una per demanar els 5 equips de treball i l’altra per demanar 30.000 milions d’euros al govern espanyol. Ha donat tres entrevistes, amb la Cope, Antena 3 i Trece. Però, des del dia 1 de novembre, Mazón no accepta una roda de premsa oberta. De fet, ha rebutjat entrevistes amb À Punt, TVE i La Sexta. En la sala del costat on es fan les reunions del CECOPI hi ha una sala gran on hi ha microones, uns sillons i una televisió. Una espècie de sala carmanyola. A la televisió està posada Antena 3.
Només arribar al centre d’emergències, el periodista de Diari La Veu parla amb alguns xòfers, és una conversa informal. Un d’ells pregunta sobre el mitjà. «Vosaltres de què sou, de dretes o d’esquerres?» La directora general d’extinció d’incendis no respon si havien treballat amb una llista de 1.500 persones desaparegudes. «Això ho diran els òrgans judicials», respon.
