Les Jornades Laberints 2023, organitzades per la Biblioteca Valenciana, seran dedicades als exiliats republicans valencians del 1939. Se centraran en la reconstrucció de les memòries i trajectòries d’aquells homes i dones, d’aquells republicans valencians exiliats (actors i actrius, artistes, bibliotecaris, científics, cineastes, escriptors, filòsofs, historiadors, mestres, metges, músics, polítics i professors universitaris) mitjançant una sèrie de ponències a càrrec d’alguns dels investigadors més destacats sobre el tema.
Enguany, a excepció de la conferència inaugural, que serà a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, les sessions es realitzaran a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, i comptaran com a crèdits docents per als estudiants. Amb aquesta novetat es pretén donar a conèixer a les noves generacions l’exili intel·lectual i físic que es va produir després de la Guerra Civil.
Les jornades es desenvoluparan els dies 26, 27 i 28 d’abril, i els interessats es poden inscriure a través d’un formulari disponible al web de la Biblioteca Valenciana. La conferència inaugural se celebrarà el 26 d’abril a les 18.30 i anirà a càrrec de Mari Paz Balibrea, una de les investigadores més destacades sobre literatura i cultura de l’exili republicà.
Altres participants seran Jorge de Hoyos, Ricard Camin Torres Fabra, Josep Lluís Barona, José Ignacio Cruz, Vicente Muñoz Puelles, Nel Diago, Lluís Messeguer i Romà Seguí. També intervindran Miguel Cabañas Bravo, Noelia Palacio, Magí Crusell, Guadalupe Adámez Castro i Sergio Sevilla. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua col·laborarà en aquestes jornades.
València va ser capital de la Segona República entre novembre del 1936 i octubre del 1937, i va ser també la seu del Segon Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, en què escriptors d’arreu del món es van solidaritzar amb el govern legítim de l’Estat i contra el feixisme internacional. Amb la victòria franquista del 1939, els republicans valencians que van poder es van exiliar per a salvar les seues vides. La majoria van marxar a França i a Mèxic.
