Els exalcaldes d’Alacant del Partit Popular Luis Díaz Alperi i Sonia Castedo s’asseuran en el banc dels acusats per les presumptes irregularitats en la redacció del nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat. Així ho ha informat el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià en el seu compte de Twitter, on ha indicat que el jutge encarregat del procediment ha obert judici oral.
Junt amb Díaz Alperi i Castedo, també seran jutjats per suborn, tràfic d’influències, revelació de secrets i aprofitament d’informació privilegiada i corrupció d’autoritats o funcionaris públics l’empresari Enrique Ortiz i altres sis persones més.
La Fiscalia Anticorrupció sol·licita penes que sumen 10 anys de presó per a Díaz Alperi i Sonia Castedo i inhabilitació per a càrrec públic durant 29 anys i 24 respectivament. Per la seua banda, per a l’empresari Enrique Ortiz, reclama 8 anys de presó i 10 anys d’inhabilitació.
A més de les penes privatives de llibertat, Fiscalia demana multes que ascendeixen a 86 milions d’euros per a Enrique Ortiz; 63 milions per a Luis Díaz Alperi i 126,5 milions per a Sonia Castedo en considerar-la responsable del delicte continuat de tràfic d’influències en concurs medial amb el de prevaricació.
Causa oberta en 2010
La causa va començar en juliol de 2010 com a peça separada del cas Brugal, que investigava les presumptes irregularitats en el tractament de residus de la comarca del Baix Segura. De les converses intervingudes per la policia, es va separar aquesta peça relativa a la tramitació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’Alacant.
El magistrat instructor, Manrique Tejada, establia l’existència d’indicis de delicte com les converses i les nombroses diligències practicades i la documentació existent. La causa va ser enviada al TSJ en 2012 per l’aforament d’Alperi i Castedo, com a diputats autonòmics, i va tornar als jutjats d’instrucció d’Alacant davant la pèrdua d’aquesta condició de tots dos en 2014.
Aquest procediment se centra en la revisió del PGOU de la ciutat d’Alacant i en com l’ajuntament governat per Alperi i Castedo va instar la Generalitat a la seua “aprovació definitiva immediata” i “sense més tràmit”. El magistrat considera que en aquest cas es va voler afavorir “de forma substancial el principal investigat”, el constructor Enrique Ortiz, que va comprar sòl a un preu amb “recorregut” perquè sabia que aniria a un procés urbanístic. L’empresari, “una vegada obtinguda l’aprovació municipal”, venia participacions a “la mateixa entitat bancària” que va finançar l’adquisició i “extreia així una important plusvàlua”.
En relació amb el suborn, el magistrat es remetia al contingut dels informes policials que recullen “diferents contraprestacions” que van des de sopars al seu vaixell, el viatge a Creta o un presumpte lliurament de diners a Alperi, i el viatge a la neu o el presumpte regal d’un cotxe a Castedo.
