Entre el 22 i el 24 de març el PSPV celebrarà a Benicàssim (Plana Alta) el Congrés que servirà per a oficialitzar el nomenament de Diana Morant com a nova secretària general del partit. I el camí fins arribar a aquest esdeveniment està farcit de moviments orgànics adreçats a dissenyar l’estructura interna amb què el PSPV iniciarà aquesta nova etapa.
Hi ha, també, altres moviments que reflecteixen les tensions internes del partit. Les més visibles són, possiblement, les de la ciutat d’Alacant, on aquest cap de setmana també s’ha celebrat la votació interna per a triar els delegats que participaran en el Congrés citats.
Aquesta votació s’havia plantejat com un termòmetre per a mesurar la força del dirigent local del partit, l’exsenador Ángel Franco; i els crítics al seu lideratge. Malgrat els intents del sector franquista d’aglutinar totes les sensibilitats en una mateixa llista per a evitar-ne l’enfrontament, aquest objectiu no es va aconseguir i la militància local, integrada per 950 persones, va poder triar entre dues candidatures. Una, l’oficial, liderada pel secretari de l’agrupació local, Miguel Millana, alineat amb l’esmentat Franco, qui controla el partit a Alacant des de fa quasi tres dècades. L’altra, l’alternativa, liderada per l’exregidora de turisme Eva Montesinos i al darrere de la qual hi ha l’actual portaveu municipal, Ana Barceló, exconsellera de Sanitat i enfrontada amb Franco.
Els moviments del dirigent local van aconseguir, finalment, incorporar a la seua candidatura un dels sectors més crítics amb el seu lideratge. Es tracta del grup encapçalat per María José Adsuar, qui ja va aspirar a esdevenir alcaldable socialista en les últimes eleccions municipals postulant-se com a alternativa amb Barceló quan l’exconsellera comptava amb el suport irremeiable de Franco, qui se sabia amb poc poder per a posar un candidat a l’alcaldia afí i va beneir l’aposta de Ximo Puig per a intentar confluir amb una candidatura en què també hi haguera gent pròxima al dirigent local. Finalment, l’aleshores encara president valencià el va deixar de costat i va imposar una llista liderada per persones allunyades de l’òrbita franquista, tot i la sintonia històrica entre els dos dirigents socialistes, que ara ja no existeix.
Adsuar, pròxima a Alejandro Soler, secretari del partit a la demarcació d’Alacant, va fregar el 30% dels vots per a convertir-se en alcaldable i finalment, malgrat que la seua raó per a créixer al si del partit era la seua oposició a Franco, s’ha alineat amb ell.
El resultat de la votació i les conseqüències
Aquesta confluència feia pensar que la candidatura oficialista assoliria més del 80% dels vots, però s’ha quedat en el 69%. Finalment la candidatura liderada per Montesinos obté huit dels 24 delegats al Congrés de Benicàssim. Un resultat que aquest bàndol identifica com un «punt de partida» per a plantar cara a Ángel Franco a mitjà i a llarg termini i acabar arrabassant-li el control del PSPV local.
Mentrestant, per part del sector orgànic, tot i haver pronosticat internament que Montesinos no aconseguiria més de cinc o sis delegats, entenen que Diana Morant, mancada d’un control orgànic que mai no ha exercit –i encara menys a Alacant–, haurà de comptar amb el suport de l’agrupació local alacantina i no entrar en guerres internes que podrien dificultar els objectius del PSOE a Alacant i a la comarca de l’Alacantí, un dels territoris més hostils actualment per al partit.
