Situació política inesperada a la ciutat d’Alacant. El projecte d’una empresa avalada per un fons d’inversió australià per a instal·lar macrodipòsits de material carburant al Port d’Alacant no genera, ni de bon tros, acceptació entre la ciutadania. Les associacions veïnals dels barris més pròxims a la infraestructura portuària –Gran Via Sud, Benalua i Sant Gabriel– han rebutjat de manera constant aquesta implantació que qüestiona, en termes jurídics i ambientals, la Plataforma per un Port Sostenible. El que no s’esperava era que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, mantingueren posicionaments aparentment distints.
Els fets
A finals del mes passat va transcendir que l’Advocacia de la Generalitat havia avalat, a través d’un informe no vinculant de maig del 2021, la instal·lació de tres macrodipòsits de combustible a la zona industrialitzada del Port d’Alacant. Aquesta divisió en tres parts, segons les entitats veïnals i les plataformes ecologistes, s’aplicaria per a sortejar la legislació mediambiental d’àmbit europeu i estatal, molt restrictiva a l’hora de permetre el desenvolupament de magatzems de substàncies perilloses en ubicacions pròximes a les zones urbanes.
Des de les instàncies governamentals no hi ha hagut declaracions clares al respecte. Quan els grups de l’esquerra a l’Ajuntament d’Alacant –PSPV, Compromís i Esquera Unida-Podem– van plantejar aquesta qüestió al ple municipal d’Alacant de dimarts, l’evasiva de PP –partit que governa en solitari al consistori– i de Vox –que resta formalment a l’oposició, tot i que acostuma a donar suport al PP– no resultava enigmàtica, sinó aparentment eloqüent.
Fonamentalment perquè Luis Barcala, l’alcalde, va evitar debatre sobre aquest assumpte, tal com va plantejar l’esquerra. A canvi, el PP i Vox sí que van permetre iniciatives per a discutir sobre l’amnistia i sobre les acusacions de terrorisme contra alguns dirigents polítics catalans. «Negar el terrorisme és indecent», va declarar l’alcalde després d’impedir parlar sobre la possible instal·lació de macrodipòsits de combustible al Port d’Alacant. Curiosament, durant l’anterior legislatura, l’Ajuntament d’Alacant es va pronunciar de manera unànime –per tant, també amb els vots del PP– contra aquest projecte. L’actitud de l’alcalde feia pronosticar un gir que desembocaria en l’aprovació de la instal·lació dels macrodipòsits.
Dies abans el president de la Generalitat, Carlos Mazón, també del PP, havia actuat de manera similar. Preguntat per la qüestió, va dir que «ignorava els detalls» però va garantir el «compliment de la legalitat», sense cap altra explicació. Un posicionament ambigu que inquietava les entitats veïnals i ecologistes, que consideren que el projecte citat no es pot desenvolupar de cap manera respectant la legalitat. «A qui se li pot ocórrer que, a escassos 900 metres de grans nuclis residencials ubicats a la façana sud d’Alacant, es poden instal·lar macrodipòsits per a emmagatzemar combustible en espais de l’altura d’un edifici de huit plantes? Com pot ser això legal?», es pregunta retòricament José Manuel Santamaría, vicepresident de l’Associació de Veïns Gran Via Sud, que atén aquest diari.
El gir de Barcala
De manera sobtada, només dos dies després del ple en què l’alcalde d’Alacant va impedir debatre sobre la qüestió, Barcala es manifestava contundentment contrari a la instal·lació de macrodipòsits de combustible al Port d’Alacant. Ho va fer davant els mitjans després de reunir-se amb la consellera del ram, Salomé Pradas, responsable de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori. Barcala al·ludia a les dues declaracions institucionals en contra del projecte amb el suport del seu partit.
Tot i així, tal com va expressar l’alcalde, el projecte queda a l’espera del pronunciament del Tribunal Superior de Justícia després que el jutjat contenciós número 3 d’Alacant denegara la llicència per a la instal·lació del macrodipòsit. L’empresa afectada va presentar un recurs que queda pendent de resposta per part de l’alt tribunal valencià.
Mentrestant, els veïns temen que la divisió del projecte en tres fases podria servir per a esquivar la normativa mediambiental, i recorden que aquest desplegament industrial afectaria zones protegides com la de la ZEPA entre el port i l’illa de Tabarca, a més de les conseqüències ambientals en ubicacions pròximes a zones residencials.
