El Partit Popular ha guanyat hui les eleccions estatals amb 123 escons, però s’enfonsa en perdre més de 60 diputats, un resultat que no li dóna la majoria suficient per a governar ni sumant amb Ciudadanos, que ha quedat en quarta posició amb 40 escons.
El PSOE també retrocedeix i aconsegueix 90 escons, però la suma dels partits d’esquerra, és a dir, amb Podemos i les seues marques, que aconsegueixen 69 diputats, i amb IU (2) dóna 161 llocs en el Congrés dels Diputats. El que significa un empat entre els dos blocs, ja que la suma de PP i Ciudadanos és de 163 parlamentaris.
Els partits nacionalistes han perdut rellevància en el seu conjunt en aquests comicis, encara que hi ha excepcions com ERC i el PNB. El primer ha multiplicat per tres els seus escons en passar de 3 a 9 i el segon en guanya un i es queda amb 6. Però el partit d’Artur Mas, reconvertit en Democràcia i Llibertat per a aquests comicis, després de l’eixida d’Unió, aconsegueix 8 escons, la meitat que en 2011 i Amaiur, ara EH Bildu, en perd 5 i n’aconsegueix només 2. Coalició Canària passa de dos a un.
Les dades de les eleccions posen de manifest la ruptura del bipartidisme, però el que no varia és el fet que els partits nacionalistes segueixen sent decisius per a saber qui governarà l’Estat espanyol en els pròxims quatre anys, a pesar que en aquests comicis han perdut molta força en favor de Podemos i les seues marques.
Aquestes eleccions, que es presentaven com a històriques, han suposat l’enfonsament per al Partit Popular, que després d’una ‘campanya decisiva’, no ha aconseguit sumar molts suports als que ja tenia quan va començar la contesa. De fet, ha aconseguit el resultat en percentatge de vot que pronostica l’última enquesta del CIS, a pesar que els populars auguraven tenir vot ocult, i s’ha quedat en el 28,9 per cent, perdent 64 escons i un 16 per cent del suport assolit fa quatre anys.
Aquests resultats són els més baixos que ha aconseguit un partit majoritari en la història de la democràcia i baten el rècord que va obtenir José María Aznar en 1996, quan va aconseguir governar amb la minsa majoria minoritària de 156 escons. I el fet que no sumen amb l’altre partit del seu espectre ideològic, Ciudadanos, pot significar que Mariano Rajoy siga el primer president que només ha governat una legislatura.
