El Partit Popular ha presentat una Proposició No de Llei (PNL) instant la Generalitat a derogar el Consell de l’Horta, l’ens encarregat de desenvolupar la Llei de l’Horta de València i de gestionar aquest territori com a Sistema Important del Patrimoni Agrari Mundial (SIPAM) des que va ser reconegut com a tal per la FAO el 2019.
En l’escrit presentat pel PP al registre de Les Corts, s’addueix que el Consell de l’Horta ha estat «poc efectiu» i que «els fons destinats a l’estructura administrativa superen als diners destinats a ajudes o inversions», pel que demanen que tant les seues competències com la partida es desvien a la Conselleria d’Agricultura i es dediquen a millorar camins agrícoles arreu del País Valencià.
Si bé la PNL no és vinculant i eliminar el Consell de l’Horta requereix modificar de la Llei de l’Horta, la previsible aprovació d’aquesta proposició, seria el primer pas que obriria la porta, precisament a la derogació d’una llei primordial per a la defensa d’aquest territori, especialment amenaçat, i a la qual el PP ja hi va votar en contra en el seu moment. «Aquesta proposició no de llei suposa -denuncia Per l’Horta- llevar recursos econòmics directes a l’horta de València per repartir-los en el conjunt del País Valencià».
El SIPAM en perill
Ara bé, l’eliminació del Consell de l’Horta comporta moltes més conseqüències per a l’horta que la simple partida pressupostària. Per començar, és l’òrgan encarregat de gestionar aquest espai com a SIPAM, per encàrrec de la FAO.
«És com si la Generalitat es carregara la Llotja, que és patrimoni protegit per la UNESCO –explica una persona que va treballar molt de prop en l’aprovació d’aquest reconeixement internacional- i, òbviament, des d’instàncies internacionals es preguntarà què ha passat, però no ho preguntarà a la Generalitat, sinó al ministeri d’Agricultura, que és qui dona la cara a nivell internacional». Aquesta mateixa font reconeix que no se sap que pot passar ja que «els reconeixement SIPAM són molt recents i no se n’ha retirat mai cap, però òbviament, si la protecció del patrimoni agrari canvia, el reconeixement es pot perdre».
Què implica perdre el reconeixement SIPAM? Doncs un segell de qualitat essencial per accedir a ajudes internacionals. Per ara, i en soles uns mesos, el Consell de l’Horta de València ja ha aconseguit una subvenció europea de 110.000 euros i participa en una candidatura conjunta amb altres SIPAM del sud d’Europa per a un projecte de desenvolupament del turisme sostenible en aquests espais que poden suposar altres centenars de milers d’euros més.
En aquesta línia, de defensar l’espai agrícola com un global –no soles com a productor d’aliments- i reconeixent el treball imprescindible dels llauradors, el Consell de l’Horta ha obert una línia de subvencions directes als agricultors per al «manteniment del paisatge».
Una ajuda, per cert, que l’Ajuntament de València s’ha encarregat de promoure just els mateixos dies que el PP demanava la supressió de l’òrgan que la concedeix.
La Marca de Productes de l’horta també en qüestió
La simple lectura dels pressupostos del Consell de l’Horta penjats al seu web també serveixen per desmuntar la mentida que fonamenta la PNL del PP, segons la qual «els fons destinats a l’estructura administrativa superen als diners destinats a ajudes o inversions». En realitat, la despesa administrativa no arriba no a la meitat, i el Consell de l’Horta ha dedicat fins a un milió d’euros en la millora de camins rurals i uns altres 360.000 en les ajudes per al manteniment del paisatge abans citades.
«El problema –assenyalen des de les organitzacions agràries- és més aviat que el des del Botànic no es va creure en el Consell de l’Horta i mai se li va dotar de la musculatura administrativa necessària per a fer-lo realment àgil i funcional».
Un excàrrec d’Agricultura confirma la versió, lamentant que si l’òrgan ha gastat només la meitat dels diners que tenia pressupostats ha estat «per manca de personal, i no excés».
Un altre dels projectes del Consell de l’Horta que han quedat endarrerits per aquesta poca «musculatura administrativa» és la creació de la marca identificativa per als productes de l’horta. El Consell és el propietari de la personalitat jurídica de l’òrgan rector, i una desaparició deixaria en l’aire la implementació d’una mesura cabdal per a promoure les hortalisses i fruites de producció local davant la competència massiva de les importacions promogudes per les grans cadenes d’alimentació.
«Amb la qüestió de la marxa identificativa correm el mateix perill que amb els camins rurals o les séquies –argumenten fonts del món agrari-, sense el Consell de l’Horta quedarem de nou dissolts en el magma de la conselleria, que ha de gestionar tot el territori, i no té en compte les particularitats locals com el nostre sistema de séquies històriques, que durant anys han rebut zero euros en ajudes, fins a la creació del Consell».
«Ara –rematen les mateixes fonts-, després els consellers d’Agricultura són els primers a posar-se la brusa de llaurador quan van a fer-se la foto amb el Tribunal de les Aigües. Però després, en què es concreta açò? En res».
