El PNB i EH Bildu empaten a 27 escons com a primera força al parlament basc, amb l’escrutini de les eleccions d’aquest diumenge al 96,88%. El recompte situa el PSE-EE com a tercera força amb 12 diputats, seguit del PP amb 7, de Sumar amb 1 i els mateixos que Vox. Amb aquests resultats provisionals el PNB es podria garantir la majoria absoluta a la cambra si obté el suport dels socialistes, ja que se situa en 39 escons. També podrien reeditar el govern de coalició de la passada legislatura, perquè en cas que cap candidat a lehendakari no puga sumar majoria absoluta, és investit l’aspirant amb més suports.
EH Bildu empata les eleccions a Euskadi per primera vegada amb 27 escons. Pello Otxandiano, candidat de l’esquerra independentista, però, no serà el lehendakari basc perquè el Partit Socialista d’Euskadi – PSOE guanya dos diputats i n’arriba 12, el que vol dir que podria fer que governara el PNB d’Imanol Pradales.
El PNB recula en diputats —el 2020 va treure’n 31— i qui més creix és EH Bildu, que passa de 21 a 27. El PSE-EE en guanya dos i el PP, que no s’ha presentat en coalició amb Cs com fa quatre anys, un. Vox assoliria mantenir el seu únic representant i, en canvi, Podem perdria la representació que tenia, que era de 6 escons. Sumar sí que assoliria entrar-hi amb un diputat.
Per circumscripcions
Per circumscripcions, el PNB ha estat la primera força a Biscaia (39,5%), mentre que EH Bildu s’ha imposat a Guipúscoa (40,4%) i Àlaba (29,4%), província on la diferència entre el PSE-EE i el PP ha estat de menys de 500 vots i on Vox i Sumar han rascat un diputat.
Aquests resultats situen els abertzales com a força hegemònica de l’esquerra basca, però els allunyen del govern, ja que tant el PNB com el PSE-EE han expressat que aposten per reeditar l’executiu de coalició i tenen majoria absoluta per fer-ho amb 39 diputats. Previsiblement, doncs, el candidat nacionalista, Imanol Pradales, agafarà el relleu d’Íñigo Urkullu com a president del govern èuscar.
De fet, la majoria d’aspirants a lehendakari que es presentaven a aquestes eleccions ho feien per primera vegada: el PNB va decidir apostar per Pradales en comptes d’Urkullu; EH Bildu ha posat com a cap de llista Pello Otxandiano; els socialistes han apostat per Eneko Andueza i el PP ha prescindit de Carlos Iturgaiz i ha situat Javier de Andrés com a cap de cartell. Vox ha mantingut Amaia Martínez.
El parlament basc, ubicat a Vitòria, té 75 diputats elegits en tres circumscripcions que no tenen en compte el pes de la població: Biscaia, amb més d’1,15 milions d’habitants, escull 25 escons, els mateixos que Guipúscoa (726.000) i Àlaba (334.000). La participació en els comicis d’enguany ha estat del 62,55%, molt superior al 52,86% de l’any 2020, quan les eleccions es van celebrar en plena pandèmia de covid-19 i amb estrictes mesures de seguretat sanitària. Quatre anys abans, el 2016, va ser del 60,02%.
Pel que fa als vots obtinguts, el PNB ha estat el partit amb més suport (més de 362.000), per davant d’EH Bildu (més de 333.000). Els socialistes han quedat tercers amb més de 146.000 vots, seguits del PP amb més de 95.000, de Sumar amb més de 34.000 i de Vox amb prop de 21.000. Podem n’ha collit uns 23.000, que tot i ser més que els de la ultradreta han resultat insuficients per sumar més representació pel sistema electoral.
