La secció quarta del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha rebutjat que s’incloguen en el Catàleg de vestigis de la Guerra Civil i la dictadura les creus franquistes o que no continguen una inscripció o expressió relacionada amb la commemoració a la qual fan referència. El Catàleg, elaborat durant el govern del Botànic, incloïa els monuments relacionats amb el franquisme que havien de desaparèixer en virtut de la Llei de memòria democràtica. Amb la sentència, els únics monuments que atemptarien contra la Llei d’àmbit estatal –la valenciana va ser derogada recentment– són les que contenen missatges explícits a favor del colp franquista de 1936 o de la dictadura.
Així ho ha decidit l’alt tribunal valencià amb una sentència contra la qual es pot presentar recurs davant el Tribunal Suprem. El TSJ avala parcialment, d’aquesta manera, el recurs de l’entitat ultra Abogados Cristianos, presentat contra la resolució del 9 de novembre de 2022 de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica del govern del Botànic –la consellera era Rosa Pérez Garijo, d’Esquerra Unida. Aquella resolució tenia com a finalitat de modificar i actualitzar el Catàleg esmentat per a incloure elements contraris a la memòria democràtica i a la dignitat de les víctimes i que, com a tal, havien de ser retirats o eliminats.
Tipus de creus
Hi ha tres tipus de creus diferenciades pel TSJ. Les primeres són les que no incorporen cap element de resignificació, les segones les que són les que han incorporat elements per a modificar la connotació franquista originària i les terceres són les que tot i haver-se resignificat s’inclouen en el catàleg «sense justificació o amb manca de motivació» per tal de ser eliminades en virtut de la Llei de memòria democràtica –derogada recentment en virtut de la Llei de concòrdia que van aprovar PP i Vox.
En aquest tercer cas la sala demana a l’administració justificar la inclusió, el manteniment o l’exclusió d’aquestes creus «amb motivació i rigor» en el catàleg de monuments que seran eliminats. Abogados Cristianos ha celebrat aquest argument per a anunciar que sol·licitarà la revisió de les sentències que han avalat l’enderrocament de creus al País Valencià tals com la de Callosa de Segura.
Altres casos
D’aquesta manera, segons el TSJ, les creus franquistes que inclouen lemes o altres elements de resignificació han de ser excloses del Catàleg de monuments a eliminar, entre els quals només hi hauria les que incorporen expressions explícites favorables a l’enaltiment, la commemoració l’exaltació del colp d’Estat franquista i de la dictadura.
Per tant, creus com ara la que hi ha al centre d’Alacant i que recorda «a tots els homes i dones que van defensar els seus ideals»; la que hi ha a Elx al passeig de les Germanies i no té text –i que va ser reinagurada recentment– o la que hi ha a Castelló de la Plana al parc de Ribalta, també sense text, no es considera que atempten contra la memòria històrica i, per tant, han de ser excloses del Catàleg de monuments a eliminar.
