El Tribunal General de la Unió Europea assegura que Espanya té poder «exclusiu» per designar quina és l’autoritat competent per fer un suplicatori a l’Eurocambra. Així consta en la sentència d’aquest dimecres que rebutja els recursos dels eurodiputats de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí per l’aixecament de la immunitat del Parlament Europeu el 2021. Tots tres qüestionaven la competència del Tribunal Suprem per fer el suplicatori, però el TGUE afirma que són els estats qui designen l’autoritat competent «en absència d’una provisió de la llei europea que la determine per demanar l’aixecament de la immunitat d’un membre del Parlament Europeu». «La designació és una qüestió exclusivament de la llei nacional», indiquen des de Luxemburg.
En aquest sentit, el tribunal recorda que el Parlament Europeu va demanar a cada estat que identificara la seua autoritat competent l’any 2014 i que, «en absència d’una provisió a la llei espanyola que identifique aquesta autoritat», l’Estat va comunicar que l’autoritat competent seria la mateixa que la que ho és per demanar l’aixecament de la immunitat dels diputats i senadors, és a dir, el Tribunal Suprem. Luxemburg apunta que l’Estat va notificar per vegada cop l’any 2020 aquesta competència del Suprem.
A més, el TGUE recorda que el Parlament Europeu no pot revisar si la decisió sobre la competència és conforme amb la llei de la UE. «Correspon als tribunals nacionals dictaminar sobre aquesta compatibilitat, si fora necessari després de fer una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE», puntualitza.
Si bé la qüestió de la competència era un dels aspectes més importants per a Puigdemont, Comín i Ponsatí, els eurodiputats de Junts van presentar altres queixes pel procediment. I també han sigut denegades aquest dimecres a Luxemburg.
Abast de l’aixecament de la immunitat
El TGUE nega que l’abast de l’aixecament de la immunitat siga ambigu, com al·legaven els eurodiputats de Junts, que recriminaven a l’Eurocambra no haver especificat si podrien anar als plens d’Estrasburg.
El tribunal de primera instància a la UE admet que, efectivament, l’Eurocambra va procedir a aixecar la immunitat només a efectes de la detenció i processament en un estat membre que no fora Espanya (Article 9 del Protocol sobre immunitats, primer paràgraf, secció B). Ara bé, hi ha un segon paràgraf al Protocol que diu: «Gaudiran igualment d’immunitat quan es dirigisquen al lloc de reunió del Parlament Europeu o tornen d’aquest».
Els eurodiputats de Junts consideren que l’Eurocambra hauria d’haver concretat si els hi retirava la immunitat també per anar als plens (segon paràgraf). Tanmateix, el TGUE conclou que no hi ha una distinció específica per als viatges i ho engloba en el mateix tipus de protecció que ara s’ha tornat a retirar.
«L’article 9, paràgraf segon, del Protocol no conferia als demandants una protecció autònoma respecte d’aquella que gaudien en virtut de l’article 9, paràgraf primer del Protocol», remarca la sentència.
L’afinitat del ponent amb Vox
El TGUE veu «irrellevant» que Angel Dzhambazki, el ponent pels suplicatoris de Puigdemont, Comín i Ponsatí, fora del mateix grup europarlamentari que Vox. Tot i que admet que Dzhambazki estava «en una situació molt especial» en relació amb els afectats perquè Vox és acusació particular en la causa del procés, el tribunal ho delimita als membres de Vox i diu que «no es pot estendre, en principi, a tots els membres del grup dels Conservadors i Reformistes». A més, rebutja declaracions públiques de Dzhambazki aportades per l’equip legal sobre la seva suposada manca d’imparcialitat perquè no les veu concloents. «No han aportat cap declaració del ponent que demostre que va abordar la seua tasca amb un biaix personal que era separable de la seua ideologia política», afirma la sentència.
El rol de Vázquez (Cs)
De forma similar, el TGUE rebutja les queixes dels eurodiputats de Junts per la suposada manca d’imparcialitat del president del Comitè d’Afers Jurídics, Adrián Vázquez, de Ciutadans. En concret, diu que «la imparcialitat del president del Comitè d’Afers Legals no es pot, en principi, avaluar a partir de la seua ideologia política, i en particular per formar part» de Ciutadans. Fins i tot afirma que els «suposats intents per impedir als demandants ocupar els seus escons al Parlament Europeu no van ser fets pel president del Comitè d’Afers Legals, si no pel partit al qual ell pertany».
Denegació d’una segona vista
La sentència publicada aquest dimecres recull que Puigdemont, Comín i Ponsatí van demanar una segona vista per aquest cas arran de la reformulació de la causa de l’1 d’octubre i la retirada de les euroordres. Tanmateix, el TGUE va considerar que no calia perquè no era un «factor decisiu» per resoldre el recurs sobre l’aixecament de la immunitat: «La legalitat d’un acte de la UE s’ha d’avaluar d’acord amb els fets i a la llei que hi havia en el moment en què es va adoptar».
Conseqüències de la sentència
Amb el rebuig del recurs, Puigdemont, Comín i Ponsatí es queden sense immunitat. Segons marca l’article 162 del reglament del TJUE i el TGUE, llevat que la interlocutòria de cautelars que va fer el TJUE marque una data sobre les mesures cautelars, «la mesura prescriu quan es dicta la sentència que tanca el procediment». En el cas de Puigdemont, Comín i Ponsatí, el TJUE no especificava fins quan els donava la immunitat provisional, així que la immunitat cautelar ara decau.
El Tribunal Suprem podria reactivar les euroordres o emetre’n una quarta ronda, però primer analitzarà la resolució del TGUE. Per la seua banda, Puigdemont, Comín i Ponsatí ja han confirmat que presentaran un recurs en última instància al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) acompanyat d’una petició de mesures cautelars per intentar conservar la immunitat provisionalment fins que es resolga el cas de forma definitiva. El seu advocat Gonzalo Boye ha dit que tenen dos mesos i deu dies per fer-ho, però no ha detallat quan entregaran el recurs i la sol·licitud de cautelars.
Ara mateix, a Puigdemont i Comín se’ls acusa de malversació i desobediència, i a Ponsatí de desobediència per la seua implicació en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Arran de la derogació de la sedició, el Suprem va reformular al gener d’enguany la causa del procés. Mentre Ponsatí no s’exposa a entrar a la presó i ja ha tornat Catalunya –només té una ordre de detenció activa a Espanya efectes d’anar a declarar–, l’expresident Puigdemont i l’exconseller Comín sí que s’enfronten a penes de presó per la malversació. El jutge Llarena també va decidir deixar sense efecte les euroordres contra ells, però no va retirar les ordres de detenció d’àmbit estatal.
Les «escletxes» que veu Puigdemont
«La sentència obre escletxes on poder construir un relat d’apel·lació», ha dit Puigdemont aquest dimecres. Fonts del seu equip jurídic indiquen que entre les «escletxes» hi ha la negativa del TGUE a considerar la immunitat com «un dret fonamental dels eurodiputats» perquè, diu, aquesta es concedeix «exclusivament en interès del Parlament Europeu». També qüestionen el nul marge que se li dona a l’Eurocambra per revisar quina és l’autoritat competent per fer el suplicatori.
