El Tempir d’Elx, entitat que defensa la llengua al sud, ha fet un fil a través de la xarxa social X, fins fa poc coneguda com Twitter, per a explicar les raons per les quals rebutgen el decret regulador del districte únic impulsat per PP i Vox al País Valencià.
En primer lloc, l’associació considera que el govern valencià, en mans d’aquests dos partits, «tracta l’educació com un lliure mercat», ja que «les famílies trien centre educatiu» tal com un client tria un producte. Entenen que això no afavoreix la competència entre centres per millorar l’educació, tal com argumenten des del Consell.
D’altra banda, El Tempir apunta que la llibertat d’elecció de centre, que consideren falsa, «sembla que assegura que les famílies puguen triar les escoles que vulguen per als seus fills i obtenir la plaça, i això tampoc no és cert perquè aquesta “llibertat” el que assegura és que pugues sol·licitar centre i res més».
Al seu torn, també critiquen que la llibertat d’elecció de centre «és tramposa», perquè «ni totes les famílies tenen la capacitat econòmica per a desplaçar-se i portar els fills als centres elegits ni disposen de tota la informació a l’hora de seleccionar escoles i instituts». «A la llarga», continuen, «succeeix que els fills de famílies humils amb poca informació es concentren en uns centres i les famílies amb recursos en altres. Això comporta segregació social i no atorga més llibertat d’elecció que abans» i, «en conseqüència, es trenca l’ascensor social i la igualtat d’oportunitats»-
L’entitat també considera que els centres més beneficiats d’aquest decret són els privats i els concertats, i «es produeix així una degradació de l’escola pública que apareix com a subsidiària de la privada i concertada. I ja se sap que fer retallades en la pública és per a concertar grups després: una altra “llibertat” com l’educativa que és fraudulenta».
Per últim, El Tempir conclou que «no cal dir» que el districte únic «reforça una xarxa de centres privada i concertada majoritàriament en castellà i una xarxa pública que va fent la viu-viu amb el valencià: alguns arribaran al 50% en llengua pròpia i la majoria s’hi acostarà o no hi voldran arribar».
