El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) comença a analitzar els recursos dels nou condemnats catalans per l’1 d’octubre contra la sentència del Tribunal Suprem. Estrasburg ha donat a l’Estat espanyol fins al 12 de gener per respondre a una sèries de qüestions sobre les violacions de drets fonamentals al·legades pels nou condemnats. Entre les preguntes que formula el TEDH a les autoritats espanyoles hi ha si el Tribunal Suprem va aplicar una «interpretació imprevisible i expansiva del delicte de sedició i malversació» i si la condemna va ser per un «exercici legítim dels seus drets a la llibertat d’associació i expressió», tal com defensen els líders independentistes condemnats per l’1-O.
Les preguntes d’Estrasburg a l’Estat no suposen que els recursos s’hagen admès a tràmit, sinó que el TEDH comença a analitzar-los després d’haver fet una «avaluació preliminar de l’admissibilitat». Entre les qüestions que planteja a les autoritats espanyoles també hi ha si es va «violar el dret a la defensa» dels condemnats, si la sentència «no estava basada en cap prova» i si els drets que els condemnats al·leguen es van violar van ser «per a una finalitat diferent de les previstes a la Convenció».
Concretament, els líders independentistes condemnats per l’1-O al·legaven en el recurs que se’ls havia aplicat una «interpretació extensiva i imprevisible» dels delictes de sedició i malversació i que se’ls va condemnar per sedició quan «en realitat només van encoratjar la gent a anar a manifestacions en defensa del procés d’independència i a participar en el referèndum» de l’1-O.
També argumentaven que l’empresonament va ser «desproporcionat i no estava basat en res més que el seu exercici legítim del dret a la llibertat de manifestació i expressió», que van patir una «violació dels drets a la defensa» i que la sentència «va interferir desproporcionadament en els seus drets polítics».
