El Tribunal Suprem no ha admés el recurs de cassació presentat per l’alcalde de Benferri (el Baix Segura), el socialista Luis Vicente Mateo, contra la condemna imposada pel Jutjat Penal número 3 d’Oriola (el Baix Segura) a quatre mesos de presó per un delicte d’assetjament laboral al secretari-interventor municipal. La decisió, recollida en una providència datada el 10 de juliol de 2025, confirma la pena i tanca la via de recurs.
La sentència d’origen, coneguda el març de 2023 —setmanes abans d’unes eleccions municipals que l’edil acabaria guanyant—, també obliga Mateo a indemnitzar el funcionari amb 38.660,80 euros pels dies de curació i 3.914,74 euros per les seqüeles. El secretari-interventor va encadenar tres baixes mèdiques en diversos períodes entre 2015 i els anys 2016-2018, segons consta a la resolució.
El Suprem dona per provat que la relació entre alcalde i secretari va ser inicialment cordial i que es va deteriorar quan el tècnic, en detectar uns pagaments amb càrrec a l’erari públic “propiciats per l’alcalde”, va decidir reforçar el control i la fiscalització de la despesa que legalment li correspon. A partir d’eixe moment, el regidor va iniciar una actitud de fustigació que va causar al funcionari un menyscabament psíquic i una greu alteració de les seues relacions laborals i personals.
La providència recull que en plens municipals l’alcalde va permetre que regidors del seu grup afirmaren en públic que el secretari-interventor “col·laborava amb el grup polític de l’oposició”, fins i tot arribant a assenyalar-lo com el “cinqué regidor” del PP, amb el consegüent desprestigi per a una figura que ha d’exercir les seues funcions amb imparcialitat i objectivitat.
El tribunal destaca diversos episodis concrets. En una sessió plenària, Mateo va alçar la veu, li va retirar els fulls al tècnic i li va etzibar: “Baixa els fums, et done una ordre”. En altres plens, li va negar reiteradament la paraula i li va impedir llegir informes sol·licitats per l’oposició. La resolució també descriu com el primer edil li va restar autoritat davant d’altres empleats, el va “reprendre” a crits al seu despatx i, fins i tot, li va arribar a impedir eixir-ne. Quan el funcionari ho va aconseguir, l’alcalde el va continuar increpant en presència de personal municipal.
El Suprem assenyala que l’alcalde va promoure una modificació de la relació de llocs de treball que va desposseir el secretari de funcions que exercia, va proposar increments retributius per a altres empleats però no per a ell, i va imposar un circuit de comunicacions “inoperatiu”. La qual cosa exigia que qualsevol contacte amb la plantilla fora “a través del mateix alcalde”, amb la qual cosa s’obstaculitzaven greument les seues tasques. A més, va exigir informes en terminis molt breus o sense facilitar-li el material necessari a temps i li va prohibir l’accés a la vesprada al seu lloc de treball, cosa que dificultava el compliment de les obligacions i alimentava expedients disciplinaris que augmentaven la seua sensació “d’asfíxia professional”.
La resolució indica igualment que Mateo va atribuir davant la plantilla “la responsabilitat de la falta de pagament de les nòmines” al secretari-interventor, fet que el va apartar del conjunt del personal i va provocar una reacció adversa dels companys. El funcionari va patir períodes d’aïllament, trasllats a un despatx aïllat a la planta baixa i instruccions perquè tota comunicació es fera “per escrit a través d’agents de la Policia Local”, circumstàncies que van desembocar en noves baixes mèdiques.
El Tribunal Suprem conclou que l’escenari descrit va generar al perjudicat un “desgast físic i psicològic” propi d’un ambient hostil de treball i que el funcionament del consistori sota el lideratge de Mateo va ser “potencialment traumàtic per a qualsevol persona”. Com a conseqüència, el secretari-interventor pateix un trastorn adaptatiu mixt compatible amb ansietat i ànim deprimit. Amb la inadmissió del recurs, la condemna i les indemnitzacions queden fermes al País Valencià.
