El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat l’incident de nul·litat presentat per dues de les defenses contra la sentència de la trama Gürtel per la visita del Papa a València que va fixar penes de fins a 15 anys de presó.
Els magistrats han insistit que el tribunal ja «ha donat una extensa i detallada resposta als motius que ara es plantegen» com a base de l’incident de nul·litat d’actuacions, al mateix temps que han criticat que els arguments exposats en aquesta ocasió siguen «una mera reiteració dels motius de cassació inicialment plantejats i que van ser desestimats».
En la interlocutòria, el Suprem ha subratllat que els incidents de nul·litat, que són un requisit processal perquè les defenses puguen acudir després al Tribunal Constitucional amb un recurs d’empara, no poden ser objecte de «una malvada utilització com un nou recurs per a replantejar les qüestions ja dirimides en la sentència amb el pretext que hi ha en joc drets fonamentals».
Així les coses, la resolució, de la qual ha sigut ponent la magistrada Susana Polo, ha desestimat els incidents de nul·litat presentats contra les condemnes imposades als 19 acusats en aquesta peça separada de la trama Gürtel, que incloïa penes de 13 anys i 7 mesos per al seu cap, Francisco Correa.
Aquesta sentència va declarar provada una estructura societària creada per Correa per a obtindre adjudicacions il·legals de contractes de diferents administracions i entitats públiques i, en concret, de l’organització i funcionament de l’anomenat Grupo Correa a València, o branca valenciana, durant els anys 2004 a 2008, i les actuacions prèvies dirigides a obtindre l’adjudicació de contractes públics.
Entre aquestes hi ha una sèrie d’actuacions dirigides a aconseguir l’adjudicació de manera il·lícita de la prestació de serveis i subministraments necessaris per al desenvolupament d’aquest esdeveniment, duent a terme negociacions amb l’aleshores conseller d’Agricultura Juan Cotino, per a aconseguir l’adjudicació del contracte de subministrament en règim de lloguer de les pantalles i sonorització.
L’Audiència espanyola va determinar que diversos dels acusats van decidir que l’encàrrec i el cost de la celebració d’aquest contracte de subministrament de pantalles de vídeo, megafonia i so no es portara directament per la Fundació V EMF, sinó per l’ens públic RTVV a favor d’una empresa pantalla, TECONSA, que al seu torn va subcontractar –quan estava prohibit– amb l’empresa Impacto Producciones.
La sentència va condemnar a 19 dels 23 acusats per diferents delictes de prevaricació, malversació, frau a l’administració, falsedat en document oficial, blanqueig de capitals i delicte contra la Hisenda Pública, uns com a autors, uns altres com a cooperadors necessaris i altres com a còmplices.
