El Suprem va decidir donar via lliure al jutge del Jutjat d’Instrucció número 1 de Nules, Jacobo Pin, perquè “amb absoluta llibertat de criteri” puga obrir judici oral a Carlos Fabra pels delictes que se li imputen, tràfic d’influències, contra la hisenda pública i suborn. La Sala afirma, a més, que l’Audiència de Castelló, en descartar el suborn, “va limitar de forma indeguda les facultats de l’acusació”.
L’Alt Tribunal considera “extemporànies” les estratègies relatives a la interpretació del delicte de suborn per part de l’Audiència Provincial. La Sala penal del Suprem explica que l’acte del jutge instructor “exterioritza un judici de probabilitat” que justifica que es practiquen les proves i es fixen definitivament els fets i la seua qualificació jurídica.
El jutjat de Nules, que ha tingut nou titulars en els últims huit anys, va donar per conclosa a principis de 2012 la instrucció d’aquesta recerca, oberta al desembre de 2003, després de dues querelles presentades contra Fabra per l’empresari Vicente Vilar, titular de Naranjax, una mercantil de productes fitosanitaris.
Naranjax tenia pendents d’aprovació diversos productes per part dels Ministeris d’Agricultura i de Sanitat, i Vilar va tractar de contactar amb Fabra a través de les seues respectives esposes, Monserrat Vives i Amparo Fernández, que eren amigues.
Segons la instrucció, existeixen indicis que Fabra va intervenir amb les autoritats i funcionaris públics per a agilitar la tramitació i obtenció de les autoritzacions fent valdre la seua condició de president de la Diputació. La denúncia que va originar aquestes diligències va ser presentada al desembre de 2003 per Vilar, qui va acusar a Fabra de cobrar-li quantitats milionàries a canvi de la mediació davant els Ministeris.
Arran de la mateixa, Hisenda va denunciar a Fabra per suposades irregularitats en la declaració de la renda de 1999. A conseqüència d’aquests fets, el jutge va ordenar investigar els seus comptes des d’aqueix any fins a 2004. Fabra i la seua dona, durant els exercicis fiscals entre 1999 i 2004, podrien haver defraudat més de 880.000 euros i més de 580.000 respectivament, segons la recerca.
