La Sala Penal del Tribunal Suprem ha anul·lat les absolucions de la causa matriu de l’anomenat «Cas Brugal» i ha retornat la causa a l’Audiència d’Alacant perquè en dicte una nova sentència, ara valorant les proves que en el seu moment van ser declarades nul·les per aquest jutjat.
Així, el Suprem ha estimat parcialment el recurs de cassació interposat pel fiscal contra la interlocutòria del 26 d’abril de 2019, que resolia qüestions prèvies, i la sentència del 3 de juny del 2020 de l’Audiència d’Alacant, que va absoldre els 34 acusats del cas després d’haver investigat possibles irregularitats en l’adjudicació del contracte de recollida de residus i neteja viària a Oriola, capital del Baix Segura.
La sentència del Suprem, publicada ahir dilluns, anul·la la sentència de l’Audiència d’Alacant, contra la qual es va interposar recurs, i l’alt tribunal acorda la devolució de la causa al tribunal d’origen per a un nou procés de deliberació i el redactat d’una altra sentència, ara incloent les proves que amb anterioritat l’Audiència havia exclòs per entendre que derivaven d’actuacions nul·les.
El Suprem, després de l’anàlisi d’una «elevada xifra d’interlocutòries», declara vàlides les intervencions telefòniques acordades a la causa des del seu origen i els registres que la sentència ara invalidada va considerar nuls. Es descarta que els acusats patiren indefensió pel protocol que va regular en la causa el seu accés a les gravacions i s’admet el valor d’aquestes.
L’alt tribunal explica que la seua jurisprudència reconeix el sistema SITEL, de registre legal de les telecomunicacions, utilitzat habitualment i també en aquesta ocasió, per la qual cosa hi ha «garanties suficients per a la validesa probatòria de les intervencions».
En aquest cas, l’autenticitat es va qüestionar de manera extemporània, «sense que es practicara una prova que desvirtuara la presumpció d’autenticitat de les gravacions».
«Base probatòria incompleta»
En resum, la Sala ha apreciat «manca de sustent lògic i racional» d’algunes de les decisions adoptades per l’Audiència d’Alacant, que han suposat l’expulsió de material probatori que el Ministeri Fiscal, que «actua com a garant de la legalitat i de l’interès públic», va proposar en defensa de les seues pretensions.
Per això, el Suprem considera que s’ha vulnerat el dret de l’acusació pública a la tutela judicial efectiva i a utilitzar els mitjans de prova pertinents.
La sentència explica que tot i que l’Audiència es va intentar endinsar en les qüestions de fons analitzant les distintes acusacions, ho va fer «a partir d’una base probatòria incompleta» en tant que, en coherència amb el seu raonament, va prescindir de tot el bagatge probatori que havia menyspreat com a nul.
Rebuig d’un nou judici
Fiscalia, en el seu recurs, demanava la nul·litat del judici i sol·licitava celebrar-lo novament en un altre tribunal, però el Suprem ha rebutjat aquesta petició perquè els acusats ja han sigut enjudiciats i un nou procés no es justificaria.
Entre els acusats que ara esperen nova sentència hi ha l’empresari Ángel Fenoll i dos ex-alcaldes d’Oriola, José Manuel Medina (1995-2007) i Mónica Lorente (2007-2011), ambdós del PP.
