El «català emprenyat» va ser una figura que va aparèixer en les beceroles del procés independentista que alertava d’un malestar social molt difús, centrat en temes com el funcionament del servei de rodalia i altres infraestructures, els peatges o l’espoli fiscal. Bona part d’aquest malestar l’acabaria vehiculant l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’èxit sorpresa de la seua manifestació de l’11 de setembre del 2012, quan obligaria a posicionar-se als partits catalanistes –sobretot a la Convergència d’Artur Mas, que no era independentista- i que es considera el tret d’inici del Procés.
Ara, i a l’espera d’una anàlisi més acurada dels resultats definitius, es pot percebre que, de nou, els partits independentistes no han sabut entendre un nou fenomen similar d’emprenyament difús amb la gestió del procés i, sobretot, el postprocés independentista.
El conjunt de les tres formacions sobiranistes perden 9 diputats –6 ERC, un Junts i dos la CUP, que queda sense representació- i uns 15 punts dels vots totals. ERC, la més perjudicada, passa de primera a tercera força, però la davallada és col·lectiva, per la qual cosa no es tracta d’un transvasament de vots d’una a altra força independentista.
Naturalment hi ha diversos factors que poden influir en els resultats. L’enfocament dels comicis exclusivament per evitar l’arribada al govern de la coalició PP-Vox hauria pogut beneficiar a les forces de caràcter estatal, especialment al PSOE, que torna a guanyar unes eleccions a Catalunya, un fet que no passava del del 2008.
Però això no explicaria l’increment de l’abstenció a Catalunya, en contra de la tendència a àmbit estatal, amb un increment mig de cinc punts –al País Valencià el creixement ha estat dins la mitjana estatal. La caiguda de pràcticament cinc punts és, a més a més, encara més accentuada en els municipis amb més tradició independentista –per exemple, a Banyoles ha superat els 10 punts- apuntarien al fet que «l’emprenyamenta» d’una part significativa de l’electorat independentista ha trobat una forma per expressar-se. I una forma realment efectiva, veient els resultats.
Està per veure si els partits actuals seran capaços de reconnectar amb aquesta part del seu electorat o sorgiran formacions noves, atès que és un vot que difícilment anirà a formacions d’àmbit estatal. En política, com es va veure durant el procés o el 15M, si hi ha un malestar socialment significatiu, acaba trobant la seua expressió electoral. En tot cas, a més curt termini pot incrementar la pressió cap a ERC i Junts perquè no investisquen Pedro Sánchez. I, ara per ara, els seus vots seran imprescindibles per als socialistes.
