L’instructor de l’anomenat cas Koldo al Tribunal Suprem, Leopoldo Puente, ha rebutjat el recurs presentat per José Luis Ábalos contra el suplicatori sol·licitat al Congrés dels Diputats. Ábalos, que és aforat en tant que diputat en aquesta cambra –forma part del grup mixt després d’haver sigut expulsat del grup socialista–, està immers en un cas que no es basa en «simples sospites», segons argumenta el magistrat, sinó que hi ha «molts indicis» després de les investigacions de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, a qui l’exministre i exsecretari d’organització del PSOE va acusar d’investigació il·legal.
En la interlocutòria Puente ratifica la decisió que va adoptar el passat 18 de desembre d’iniciar el procediment perquè la cambra baixa espanyola aixeque la immunitat que protegeix Ábalos com a diputat del Congrés i poder avançar, així, en la seua investigació sobre el paper que hauria tingut en la presumpta trama de cobrament de comissions a canvi de contractes públics.
El jutge dona importància al fet que les proves no es fomentarien només en les declaracions de Víctor de Aldama, empresari que exercia presumptament com a facilitador de la trama. Puente admet que pel que fa a presumptes comissions rebudes per Ábalos per part de De Aldama «no hi ha de moment més indicis», però també afirma que la condició d’aforat de l’exdirigent socialista «ha impedit procedir a la investigació del seu patrimoni», i per tant les presumptes comissions es podran confirmar o descartar si es duu a terme el procediment judicial.
A més, el magistrat considera que «existeixen indicis racionals que Ábalos va poder obtindre beneficis econòmics procedents d’Aldama, d’altra naturalesa distinta a l’entrega de quantitats en metàl·lic», i Puente esmenta dos immobles a Madrid i un altre a Cadis com a possibles contrapartides.
Els tres immobles
Pel que fa al pis a la plaça d’Espanya de Madrid en el qual va viure qui en aquell moment era parella d’Ábalos, l’assessor Koldo García –qui dona nom a la trama– va dir que seria un pis «d’empresa» pagat per un soci de De Aldama, Luis Alberto Escolano, en el qual només se li permetria pernoctar provisionalment a la parella de l’exministre. El magistrat, per contra, assegura que aquest pis era «de luxe» i que la parella hi va viure diversos anys sense haver-lo pagat. A més, considera que De Aldama va ser qui va pagar el pis i també Koldo García, a qui retreu que va donar una resposta «realment confusa» quan va ser preguntat pels motius d’aquest pagament. Alhora, el magistrat recorda que quan la parella d’Ábalos es queixava pel mal funcionament d’aquests electrodomèstics, aquesta s’adreçava a Koldo García i aquest últim a l’empresari.
El segon pis, ubicat al cèntric passeig de La Castellana de Madrid, tampoc s’ha aclarit qui el va pagar i acusa Ábalos d’haver respost de manera «confusa» a aquesta pregunta. El contracte per l’immoble incloïa una opció de compra per valor de 750.000 euros, un preu aparentment inferior al del mercat, segons el jutge, que hauria facilitat una venda posterior a un preu superior per generar enriquiment.
I finalment, pel que fa al xalet de Cadis, aquest va ser comprat a una empresa presumptament vinculada a la trama després de ser llogat a Ábalos. Tot i que l’exministre ha aportat documentació per a justificar l’abonament, aquests documents no desmuntarien els indicis.
Aquests tres pisos, segons el jutge, estan vinculats a Ábalos de forma directa o indirecta i «sempre presenten com a denominador comú la continuada presència de De Aldama, beneficiat per les comissions generats per les adjudicacions que entitats dependents del Ministeri del que Ábalos era titular hauria concertat amb l’empresa amb interessos econòmics promoguts per De Aldama».
La UCO
Ábalos també va demanar la nul·litat de les actuacions de la UCO per considerar que el va investigar mentre era aforat. En concret, l’equip investigador va interceptar un sobre al nom de l’exiministre que anava adreçat al germà de Koldo García, però aquest sobre, segons el jutge, ni estava tancat ni hi figurava el nom d’Ábalos, sinó que estava obert i no tenia destinatari aparent.
