Ara fa deu dies que l’expresident de la Generalitat i encara referent del PSPV, Ximo Puig, anunciava la seua retirada com a secretari general del partit i que abandonava el seu escó a Les Corts. Era el pas esperat en una formació que encara una fase de renovació després de la derrota política del 28 de maig, quan PP i Vox van accedir al Palau de la Generalitat i a moltes altres institucions de primer ordre, entre les quals hi ha els ajuntaments de València, Elx o Castelló de la Plana.
Després d’uns dies a l’espera si Ximo Puig era o no nomenat ministre del nou gabinet de Pedro Sánchez, l’expresident valencià ha decidit accelerar la renovació del PSPV fent un pas al costat i obrint la porta a un congrés extraordinari que se celebrarà durant el primer trimestre de 2024. Era la manera d’intentar evitar vells fantasmes que inquieten la militància socialista, que va viure un període de disputa interna després de l’anterior derrota electoral al País Valencià, l’any 1995.
El PSPV en l’era Zaplana
En aquell moment, les lluites internes al si del socialisme valencià entre els renovadors i els continuistes van afavorir, i molt, la continuïtat del PP a la Generalitat, que hi va poder sobreviure electoralment sense grans dificultats, davant la feblesa d’un PSPV dividit.
Aquesta divisió es va fer especialment palesa al 1999, quan el PP d’Eduardo Zaplana aspirava a continuar al capdavant de la Generalitat obtenint la seua primera majoria absoluta –el 1995 Zaplana va accedir-ne a la presidència amb el suport d’Unió Valenciana. En aquell context el renovador Joan Romero es va fer amb la secretaria general d’un PSPV encara dominat pel lermisme, representat per Antonio Moreno i derrotat per la mínima –per tres vots– al juliol de 1997.
Tot just quan Romero es preparava per a ser candidat a les eleccions valencianes de juny de 1999 tres mesos abans, al març, el catedràtic de Geografia i exconseller d’Educació anunciava que es retirava de la direcció del partit i de la candidatura a la presidència de la Generalitat. El detonant va ser que el Comitè Nacional del PSOE, en sintonia amb el lermisme, va introduir canvis sobre la llista electoral proposada per Romero.
En aquest context, Antoni Asunción, expresident de la Diputació de València i exministre d’Interior, va assumir una candidatura que va fracassar estrepitosament, atès que Zaplana va revalidar la presidència de la Generalitat amb el 48% dels vots, sumant 49 dels 89 diputats que en aquell moment hi havia a les Corts Valencianes.
El PSPV després de la seua segona gran derrota
El PP, que va anar sumant majories absolutes de manera consecutiva fins al 2015, ha tornat a la Generalitat aquest 2023 amb el suport imprescindible de l’extrema dreta de Vox. Una situació encara més alarmant per a l’esquerra, que necessita renovar-se si no vol tornar a acostumar-se als seients de l’oposició. A falta dels moviments de Compromís i d’altres partits com ara Sumar, Esquerra Unida i Podem, amb un futur encara incert, el primer partit de l’esquerra a moure fitxa ha sigut el socialista.
De moment no s’han definit quines seran les candidatures per a accedir a la secretaria general del partit, però en general, i a l’espera d’incorporacions sobtades, es dona per fet que un d’aquests tres polítics serà el pròxim dirigent del PSPV.
En primer lloc Diana Morant, Ministra de Ciència des del 2021 i exalcaldessa de Gandia (Safor), és la persona que podria comptar amb més opcions de substituir Ximo Puig. Morant és una de les poques persones que mantenen bona sintonia tant amb Pedro Sánchez com amb l’expresident valencià, dos dirigents que mai no han acabat de congeniar i que han conviscut a còpia d’imperatiu electoral.
D’altra banda l’alcalde de Mislata (Horta Sud), Carlos Fernández Bielsa, sona com a possible aspirant a substituir Ximo Puig gràcies a la força municipalista que atresora. No debades és el màxim representant del seu municipi des del 2011, quan només tenia trenta anys. Per a entendre la seua atracció electoral en aquesta ciutat de 21.000 habitants només cal observar les últimes dades electorals: a els eleccions municipals d’enguany els socialistes van obtindre el 62% dels vots, mentre que el mateix 28 de maig el PSPV, a l’urna autonòmica, va aconseguir el 39% dels vots. Tot i que el PSPV també va ser la força més votada a Les Corts en aquesta localitat metropolitana, la diferència és evident. En canvi, Bielsa no va aconseguir esdevenir president de la Diputació de València per la seua incapacitat a l’hora de sumar el suport d’Ens Uneix, el partit de Jorge Rodríguez, actual alcalde d’Ontinyent (Vall d’Albaida), que hi governa amb el PP i que necessita el suport extern de Vox.
El tercer candidat podria ser Alejandro Soler, alcalde d’Elx (Baix Vinalopó) entre 2007 i 2011. Es tracta del polític amb menor recorregut institucional, si bé va ser un dels homes fidels a Pedro Sánchez durant els moments més difícils per a l’actual president espanyol, quan va ser defenestrat per l’aparell del partit, que va voler encimbellar l’aleshores presidenta andalusa Susana Díaz. Soler, que va guanyar les primàries i va esdevenir dirigent provincial del partit a la demarcació d’Alacant derrotant per la mínima el candidat ximista Toni Francès, alcalde d’Alcoi, ha encapçalat la llista de la demarcació d’Alacant aquest 23 de juliol i no ha amagat el seu desig de guanyar pes dins del PSPV. Alguns, en canvi, pronostiquen que Soler no podrà créixer al si del partit si no explora una aliança amb Bielsa, qui al seu torn també ha sigut un dels grans aliats de Sánchez al País Valencià.
Altres noms, com ara el de l’exconsellera, fins fa uns dies síndica i actualment secretària d’Estat d’Indústria, Rebeca Torró; o el de la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, també són situats per alguns com a possibles candidates alternatives per a liderar el nou PSPV, tot i que els seus noms ressonen amb menys força.
