Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
La setmana passada explicàvem la curiosa i complexa història de la toponímia de Castelló, un petit poble ubicat a la Ribera Alta que ha canviat de denominació més d’una desena de vegades al llarg de la seua història. El nom d’aquest poble ha sigut motiu de disputa local i ha marcat, també, la politització del municipi.
L’últim episodi d’aquest historial toponímic té l’origen l’any 2019, quan Castelló de la Plana va adoptar aquesta denominació per rebatejar-se. En aquell moment Castelló de la Ribera, que oficialment lluïa la forma castellana Villanueva de Castellón, va aprofitar l’avinentesa per adquirir el nom senzill de Castelló. Era la manera amb què reconciliar la disputa històrica al poble adoptant una denominació sense cognoms i que és, alhora, la mateixa que sempre ha servit per distingir el poble entre els seus veïns i en els municipis pròxims. La solució també està avalada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que justifica Castelló per ser la distinció tradicional del poble a les rodalies i pel fet històric que Jaume I l’anomenava així al Llibre del Repartiment.
Tot i la vocació de consens d’aquesta fórmula, hi ha qui ha presentat batalla judicial. I, curiosament, els qui ho fan, tot i tindre un objectiu compartit, no comparteixen, ni de bon tros, espai polític. El Tribunal Superior de Justícia valencià ha rebut fins a tres demandes per aquesta qüestió.
El primer cas és el de tres veïns de la localitat vinculats al Partit Popular. Es tracta d’Antonio Alborch, Antonio Aviñó i José López Vidal, que representats pels advocats José Luis Espinosa i Isabel Martí, acusen l’AVL de no haver justificat «detalladament els fonaments històrics i lingüístics del canvi de denominació», resumits en els paràgrafs anteriors d’aquest article –al final del text poden consultar l’estudi sencer en format pdf-. Aquests demandants també fan referència a la petició d’un únic veí, José Calvo Fernández, que va presentar al·legació per fer una «consulta popular» i votar en referèndum el canvi de denominació, una proposta rebutjada per majoria absoluta del consistori, que s’emparava en el consens de la nova toponímia, que només va rebre un vot en contra dels tretze regidors de la corporació.
Aquests demandants també addueixen la «confusió» que podria generar la denominació Castelló, argument també desestimat per l’AVL. Tot i així, els qui rebutgen la nova toponímia s’emparen en els problemes d’interpretació que hi pot haver amb Castelló de Rugat, poble de la Vall d’Albaida distanciat 25 quilòmetres de Castelló de la Ribera que, malgrat aquest debat, mai no ha protestat contra la seua actual denominació. Com tampoc no n’han protestat els altres Castelló del domini lingüístic: Castelló d’Empúries (l’Alt Empordà) i Castelló de Farfanya (la Noguera).
Però hi ha un altre Castelló, el de la Plana, que sí que ha presentat batalla contra el canvi de denominació de la localitat de la Ribera. I ho ha fet de manera idèntica, amb una demanda contenciosa-administrativa al TSJ valencià emesa pel consistori a través de la lletrada Mercedes Torán. Des de l’Ajuntament de la Plana, que lidera l’alcaldessa socialista Amparo Marco amb el suport de Compromís i Unides Podem, s’argumenta que la localitat de la Ribera ha d’«adequar» el seu nom a la seua «tradició històrica i lingüística», en tant que «mai no s’ha denominat Castelló», obviant d’aquesta manera l’aportació de l’AVL en què es demostra la distinció que el mateix Jaume I li va donar al Llibre del Repartiment i ignorant, també, l’Informe sobre la tradición histórica y tradición lingüística de la denominación de Castelló, on la doctora en Història Medieval de la Universitat de València, Sandra Bernabeu, indica que aquesta denominació simple ja s’utilitzava al segle XIII.
L’escrit demandant també dona importància als arguments dels regidors locals que mostraven dubtes davant el canvi de denominació, tot i que aquestes valoracions van ser debatudes en seu consistorial abans que el canvi toponímic fora aprovat per majoria absoluta i només amb un vot contrari. Curiosament, el document també parla d’una «imperiosa necessitat i obligació normativa que el canvi no puga produir confusions en la identificació de les administracions públiques» tot i que, al seu torn, el segell que identifica l’emissor d’aquest paper figura com a «Ajuntament de Castelló», sense respectar la seua toponímia oficial, que és «Castelló de la Plana».
Encara hi ha un tercer actor demandant. Es tracta de la Federació Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valéncia [sic], una entitat fundada als setanta que serveix de paraigua per aglutinar diverses entitats del secessionisme lingüístic entre les quals hi ha el Grup d’Acció Valencianista (GAV), un grupuscle violent d’extrema dreta, protagonista de distintes agressions amb motivació ideològica al llarg de les darreres dècades que han estat objecte de sentència judicial. Al seu si també hi ha altres plataformes pràcticament desconegudes que comparteixen un mateix ideal: l’anticatalanisme i el secessionisme lingüístic. L’advocat que formalitza la demanda en nom de l’entitat és el seu president: l’ultradretà Juan García Sentandreu, històric falangista de la ciutat de València, impulsor de distintes candidatures electorals adreçades a aglutinar el feixisme anticatalanista local, també condemnat per agressions i a hores d’ara militant de Vox.
Si les demandes anteriorment esmentades miren de basar-se en una argumentació més històrica i tècnica, aquesta última assenyala directament qüestions polítiques que haurien de ser alienes a tot tipus de judicialització. Així, segons l’escrit de Sentandreu, «tal com s’ha pogut intuir als citats informes, el que realment s’oculta darrere de tants intents repetits per modificar la denominació de Villanueva de Castellón, és una ideologia política que vol esborrar el passat històric de Felip V a la Comunitat Valenciana, i fins i tot la castellanització i la unitat territorial que es van produir en aquells temps. Encara que semble arcaic i increïble, encara existeixen moviments independentistes que enarboren aquesta bandera i ho volen revisar tot (…) com lamentablement ha succeït en els segles més convulsos del nostre passat recent, i en concret en aquest municipi durant les últimes dècades».
Els arguments encara van més lluny en el sentit polític, teòricament aliè a la demanda formulada: «el terme Castelló és una pura invenció de l’actual ajuntament de Villanueva de Castellón per a resoldre un hipotètic conflicte alimentat per una determinada ideologia política que governa la localitat i es resisteix a acceptar la història del municipi».
Aquestes demandes han portat al TSJ el nom de la localitat de la Ribera perquè siga anul·lat i la toponímia torne a la versió anterior, la castellana Villanueva de Castellón. Una fórmula que, si s’atenen les votacions del plenari local, no compta ni de bon tros amb el suport majoritari de la localitat.
