El PSPV viu una crisi destacada al Campello (l’Alacantí). La viu en termes electorals, atès que el partit no ha accedit a l’alcaldia des de principis d’aquest segle, quan l’alcaldessa era una persona que més tard acabaria governant amb el PP. I també la viu a nivell orgànic, perquè set dels dotze membres de l’executiva local han dimitit i han deixat el futur de l’agrupació en mans d’una gestora. La intenció és fer caure Vicent Vaello, portaveu actual del PSPV a l’Ajuntament i secretari general de l’agrupació local.
Tot i que al Campello els retrets entre les parts procedeixen de les guerres internes que es desenvolupen amb assiduïtat a nivell municipal –i en aquest poble de quasi 30.000 habitants aquests problemes es van agreujant des de fa anys–, el cert és que el conflicte també compta amb actors que van més enllà de l’àmbit local. Tot i així, les parts ho neguen o ho dissimulen tant com poden.
Però hi ha evidències que demostren aquesta realitat. Per exemple el fet que el president de la gestora serà Alejandro Luengo, assessor a la Diputació d’Alacant i home de màxima proximitat del secretari socialista a la demarcació, Alejandro Soler. Aquest últim va aspirar a la secretaria general del PSPV, però Pedro Sánchez li ho va impedir imposant la candidatura única de la ministra de Ciència, Diana Morant, que serà proclamada secretària general dels socialistes valencians el 23 de març.
D’altra banda, alguns dels membres de l’executiva que han presentat la dimissió estan ben lligats a protagonistes del PSPV d’àmbits territorials molt més destacats que el del Campello. El cas més evident és el de Raquel Marín, diputada provincial, que com tots els diputats socialistes a la Diputació d’Alacant és una persona afí a Alejandro Soler.
Context
La crisi ve de lluny. Vaello ja es va enfrontar en el seu dia amb altres aspirants a liderar el PSPV a la localitat i a dissenyar les llistes electorals. De fet, des del 2019, l’agrupació local ha hagut de ser intervinguda en tres ocasions per una gestora, tot i que Vaello sempre ha sobreviscut bé gràcies a la democràcia interna o bé gràcies a la intervenció de l’aparell, que ha compensat el resultat desfavorable de les primàries donant protagonisme als pròxims a Vaello dins de les llistes electorals.
Però la situació d’ara també s’explica per la conjuntura actual. Darrere els retrets contra Vaello, a qui s’acusa de no fer vida orgànica, hi ha també les guerres fratricides històriques i sobretot l’intent de controlar externament aquesta agrupació. Ángel Franco, dirigent de facto del PSPV a Alacant, intenta influir en el seu desenvolupament intern des de fa anys i des del cercle pròxim a Vaello interpreten que és ell qui està al darrere d’una crisi que, asseguren, només ha transcendit en la premsa. «A nosaltres no se’ns ha notificat oficialment de cap dimissió ni res similar», asseguren.
D’altra banda, l’entorn de Franco assegura que sempre han buscat el consens dins de l’agrupació local per a mirar d’establir la pau, però que no ha sigut possible i suggereixen, al seu torn, que és el cercle Alejandro Soler –i no ell directament, atès que totes les parts venen a dir que el secretari provincial «té massa faena com per a centrar-se en aquestes coses»– qui ha trencat amb l’intent de consensuar i ha obert aquesta crisi. Des dels militants pròxims a Vaello interpreten que si això és així només hi ha una explicació: la intenció de voler col·locar la diputada provincial Raquel Marín, dimitida de l’executiva local, com a líder del partit a nivell municipal.
Mentre el PSPV es reorganitza definint el pes que hi tindran Alejandro Soler i Carlos Fernández Bielsa, les crisis d’àmbit local com aquesta evidencien l’intent per controlar agrupacions. I reflecteixen, alhora, el parèntesi que viu el partit fins al desenllaç del Congrés de Benicàssim, en què la reestructuració interna acabarà d’aclarir els contrapesos orgànics cridats a resoldre –o a complicar encara més– aquestes situacions.
