Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El 14é Congrés Nacional del PSPV a Benidorm (la Marina Baixa) s’ha tancat amb la foto dels 63 membres de la nova executiva a ritme de «Mediterrània», de la Fúmiga. El secretari general, Ximo Puig, ha aconseguit integrar en aquest organisme perfils joves i les diferents famílies del partit després d’un conclave amb pocs sobresalts i aire festiu.
El plenari que s’ha celebrat a l’auditori de l’Hotel Bali estava fins a la bandera per rebre els nous membres de l’executiva, el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el secretari general del PSOE i president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha donat suport a la federació valenciana en la clausura.
Després d’un homenatge a Carmen Alborch, els socialistes valencians han posat fi a la trobada de la qual ix la tercera executiva de Puig al capdavant del PSPV: menys càrrecs, més dones i novetats orgàniques, com ara les dues sotssecretaries generals amb Ana Domínguez i Manolo Mata al capdavant.
L’organisme compta amb quatre càrrecs de l’anomenat «abalisme», el grup de dirigents afins a l’exsecretari d’Organització, José Luis Ábalos, que aquest dissabte, junt amb la secretària general de la demarcació de València, Mercedes Caballero, va abandonar el plenari mentre intervenia el secretari general.
La falta d’acord per a la integració de dirigents d’aquest sector en els òrgans del partit va ocasionar que es rumorejara la possibilitat d’una llista alternativa a la del president. Finalment, no va haver-hi vots en contra a l’informe de gestió ni llista dels «abalistes», i les propostes de Puig han sigut aprovades amb una mitjana del 90% dels suports i sense vots en contra.
Amb aquesta majoria, Puig ha dit que han de tindre clar sempre «que ací fora hi ha molt a fer» i que al País Valencià «no hi ha un projecte polític més sòlid» que el que ix del congrés de Benidorm. A més, ha lloat el PSOE com a partit en què «per la porta entra la majoria de la societat, mentre per les finestres d’uns altres no». «No demanem carnet per entrar, només tenim reservat el dret d’admissió per als intolerants», ha manifestat.
Com a colofó al Congrés, Puig ha rebut les lloances de Pedro Sánchez, que ha recordat que en les conferències de presidents autonòmics va poder «descobrir la persona», a més del polític.
Puig reivindica davant Sánchez finançament i descentralització
El finançament autonòmic, al qual s’ha compromés Sánchez en el discurs de tancament, ha tornat a ser la principal reivindicació de Puig en afirmar que el govern espanyol ha d’iniciar la reforma «com ha dit la ministra», M. Jesús Montero. Però s’ha enervat amb el fet que aquest debat es planteja com si el govern espanyol no haguera avançat, assegurant que «el canvi de finançament de facto s’està produint ja».
La seua segona reclamació és un estat solidari que compartisca recursos com l’aigua perquè arribe «sempre i al mateix preu», sense enfrontar les comunitats autònomes i sense limitar el debat al transvasament Tajo-Segura.
I ha insistit en la necessitat de descentralitzar institucions de l’Estat perquè, a parer seu, cap centralisme és intel·ligent, «ni a Madrid ni a València». A més, ha demanat que es contruïsquen «ponts d’entesa» entre autonomies i ha advocat per «la reconciliació amb Catalunya sense buscar perdedors ni humiliats».
De cara al futur, Puig ha plantejat deu objectius: aconseguir «ocupacions decents», abolir la prostitució, universalitzar l’educació gratis 0-3 anys, convertir l’FP en un «pilar estratègic», atendre l’«epidèmia invisible» de la salut mental, blindar el dret a l’«aigua per sempre», consolidar les infraestructures, accelerar el canvi energètic mitjançant les renovables, reforçar el «nou estat del benestar» per als majors, i contribuir des del País Valencià a un Estat «còmode, habitable i per a tots».
També ha agraït a Sánchez que haja abanderat «amb fermesa» un Estat més just, mitjançant un «escut social potent» en aquesta crisi a diferència de la «soga al coll» en la del 2008. Segons Puig, en el cas del País Valencià, això quedà palés amb el fet que «el 10% d’inversions que destinen els Pressupostos de l’Estat, complint amb el criteri poblacional» o que haja advocat per la desconcentració.
