Sant Vicent del Raspeig, municipi adjacent a Alacant que acull vora 60.000 habitants, és una de les ciutats del País Valencià en què Vox té més poder. No debades, els ultradretans ostenten cinc regidories de govern: Esports i Joventut, Policia Local i Seguretat Ciutadana, Gestió Tributària i Treball, Intervenció i Comerç i Transports. L’alcalde de la localitat és Pachi Pascual, del PP, que va ser el partit més votat en les últimes eleccions municipals.
Ara, després de mig any de govern, els socialistes, que van governar en coalició durant les dues anteriors legislatures, han oferit al PP un pacte de govern que no implicaria la seua entrada a l’executiu, però serviria, segons el PSPV, per a establir «una taula de diàleg permanent» i abordar quatre acords clau per al municipi basats en la igualtat i la violència de gènere, en les polítiques socials, en el medi ambient i en la memòria democràtica. D’aquesta manera, segons aquest partit, «evitaríem la imposició ideològica a la que Vox ha sotmès els comptes del 2024», que han sigut aprovats recentment.
La secretària general i portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament, Asun París, s’ha explicat així en un acte en el qual ha comptat amb el suport dels altres set regidors socialistes de la localitat, i on ha mostrat la seua preocupació per la «contaminació política» que pateix, diu, el consistori «per part de l’extrema dreta amb el consentiment del PP».
La proposta
La proposta dels socialistes consistiria en una «taula de diàleg permanent, no supeditada exclusivament a l’aprovació, una vegada a l’any, del pressupost municipal». Segons la portaveu socialista, Sant Vicent del Raspeig està iniciant «un declivi», i «no es pot permetre estar sotmès a un partit que ha entrat a governar sense programa electoral».
D’altra banda París ha lamentat que l’alcalde, Pachi Pascual, que durant l’anterior legislatura va ser el dirigent de Ciutadans a la localitat, «va prometre a l’inici de la legislatura que no s’anaven a dur a terme polítiques radicals sota el seu mandat i, en canvi, en els primers pressupostos municipals, es carreguen els partides de memòria democràtica, s’introdueix la tisora en violència de gènere, igualtat, en polítiques socials i en protecció del medi ambient».
