El líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el de Vox, Santiago Abascal, faran una reunió a Madrid i decidiran qui serà el pròxim president valencià. Podria semblar un acudit, o un retorn als foscos anys de la dictadura franquista i de la postdictadura, els anys de la transició-transacció democràtica, quan uns senyors de Madrid decidien com havia de ser el nostre Estatut, la nostra bandera i, fins i tot, el nom del nostre país. Però no, ens trobem el 2025 i la història es repeteix sense que el poble valencià tinga dret a dir res.
És que ni tan sols dissimulen i fan veure que són els diputats valencians de PP i Vox els qui decideixen qui serà el nou cap del Consell. Es veuen tan segurs de si mateixos que porten les seues negociacions i disputes davant de tothom, amb el poble valencià com a espectador mut i els “dirigents” valencians de PP i Vox, submisos i humiliats, sense atrevir-se a alçar la veu a l’amo de Madrid. Que poc ha durat la “revolta” del PP valencià, que es va “atrevir” el cap de setmana passat a consensuar pel seu compte un candidat alternatiu al que decidiria Feijóo al seu despatx del carrer Génova de Madrid.
On queden tots aquests discursos grandiloqüents sobre el “respecte” i la “identitat” dels valencians quan algú els recorda que català i valencià són la mateixa llengua o que el nom també és País Valencià? Tot aquest valor i aquesta indignació es dissolen com llàgrimes en la pluja quan es tracta de fer front als amos de Madrid. Ni tan sols se’ls desperta l’esperit blaver quan s’anuncia que l’encarregat de negociar per part de Vox serà el català Ignacio Garriga. Sí, sí, “català”! Tot el seu valencianisme és pura escenografia per a arrancar quatre vots i crear cortines de fum davant la incompetència i la corrupció.
Per desgràcia, aquesta dependència de Madrid no és exclusiva de PP i Vox. També el PSPV va decidir no presentar cap moció de censura a Mazón, proposada per Compromís, perquè als estrategs del PSOE de Madrid no els anava bé.
Una submissió que té les seues conseqüències més sagnants en l’infrafinançament crònic -o millor hauríem de parlar d’espoli fiscal- o en l’escandalós retard del corredor mediterrani i altres inversions, que es mantenen governe qui governe a Madrid i que empobreixen tots els valencians, voten a qui voten.
En el tauler polític del País Valencià, cal ara una opció de veritable i estricta obediència valenciana, sense cap dependència estatal, que defense el poble valencià, el bé comú i els interessos col·lectius valencians, que treballe per a exigir justícia social, política i penal en la negligència d’emergències de la dana del 29 d’octubre del 2024, ateses les reivindicacions de l’Acord Social Valencià i dels CLER, i que exigisca a Madrid, governe l’Estat qui governe, la total condonació del deute fiscal, i un finançament just per al País Valencià.
