Ampliar l’ús de les llengües oficials de l’Estat diferents del castellà al Senat. Aquesta és la iniciativa de Compromís, ERC, Bildu, BNG, Sumar i Geroa Bai amb la qual es pretenia reformar el Reglament de la cambra alta, com ja ha ocorregut al Congrés aquesta legislatura, que la majoria del PP ha rebutjat aquest dimecres. Així mateix, el PP també han tombat la proposta de Vox d’eliminar tot ús de les llengües oficials al Senat, que actualment està limitat a alguns debats.
Aquestes formacions es van unir al novembre per a presentar aquesta iniciativa que pretén modificar diversos articles amb l’objectiu d’ampliar l’ús del català, l’occità, el basc i el gallec per a equiparar-lo al Congrés després de l’acord amb el PSOE i les formacions independentistes.
Plantejaven que, entre altres coses, no calguera acompanyar el text en castellà en els escrits presentats a la cambra alta, o que els senadors pogueren utilitzar les llengües oficials en la fórmula per a jurar o prometre la Constitució.
Així mateix, volien que les actes i els documents dels diferents òrgans de la cambra estigueren en qualsevol de les llengües oficials, que els grups també pogueren posar-se una denominació en la seua llengua oficial, així com utilitzar aquestes llengües en qualsevol debat.
Ús limitat
En l’actualitat, l’ús de les llengües oficials diferents del castellà al Senat està limitat als debats de les mocions en el ple, la comissió general de les comunitats autònomes i la presentació d’alguns textos escrits.
La proposta tenia un cost estimat d’uns 2 milions d’euros, segons la memòria econòmica oferida per aquestes formacions.
Legislatura anterior
En la legislatura passada, en la qual el PSOE sumava majoria amb diversos aliats del govern espanyol, els socialistes van secundar admetre a tràmit una proposta de Junts de reforma del Reglament per a universalitzar l’ús de les llengües oficials al Senat.
No obstant això, els socialistes van efectuar diverses ampliacions del període d’esmenes a aquesta proposta, dilatant la seua tramitació al Senat sense que finalment es duguera a terme.
En aquest context, l’avançament electoral i la dissolució de les Corts espanyols van provocar que aquesta proposta per a estendre l’ús de les llengües oficials quedara sense efecte.