Desenllaç feliç per a la dreta alacantina. Després d’uns dies amb la incògnita, finalment el govern local, integrat pel PP, podrà aprovar els Pressupostos del 2024 gràcies al suport extern dels quatre regidors de Vox. Els ultradretans havien condicionat aquesta aprovació a limitar els efectes sancionadors de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). I el PP, malgrat haver assegurat que aquesta qüestió és innegociable –l’exigència està lligada a l’Agenda 2030 i a la Unió Europea–, finalment ha cedit a la pretensió dels ultres. Els vehicles contaminants que accedisquen a la ZBE no seran multats.
L’acord es feia públic a primera hora del matí. El servei de premsa de l’Ajuntament d’Alacant enviava un comunicat de premsa en què definia, en boca dels governants locals, que s’havia aconseguit acordar «el pressupost més ambiciós en la història d’Alacant». L’alcalde de la ciutat, Luis Barcala, celebrava també que les esmenes de Vox acceptades per l’executiu «ajuden a millorar el nostre projecte». En total, de les 26 esmenes presentades pels ultres, el PP n’ha acceptat 20.
La clau de l’aprovació era, com s’ha dit, l’aprovació de l’ordenança de la ZBE sense contemplar sancions contra els vehicles contaminants i, per tant, «sense restringir els drets fonamentals dels alacantins i protegint l’economia local». La portaveu de Vox, Carmen Robledillo, ha anat més enllà i ha assegurat que «tenim raó i no cal sancionar els alacantins ni condemnar el petit comerç pel fonamentalisme climàtic».
L’oposició reacciona en bloc
Els tres grups de l’esquerra amb presència política a l’Ajuntament han protagonitzat una roda de premsa conjunta per part dels tres portaveus per a explicitar el seu rebuig a l’aprovació pressupostària.
Ana Barceló, exconsellera de Sanitat i portaveu del PSPV, ha lamentat que la decisió presa per PP i Vox respecte a la ZBE «sotmet la ciutat a les polítiques negacionistes, representen un retrocés, aprofundeixen en les diferències entre els distints barris i no donen resposta a les nombroses reivindicacions veïnals». Segons la referent socialista local, «l’alcalde ha claudicat a les polítiques negacionistes del canvi climàtic que abandera la ultradreta mentre demostra la seua incapacitat per a mantindre un diàleg: no ha volgut parlar ni amb les forces polítiques de l’esquerra ni amb els cinc districtes de la ciutat perquè no li interessa la participació pública, sinó que li molesta i li resulta incòmoda».
Pel que fa a les conseqüències legals de l’eliminació de sancions als vehicles contaminants, Barceló ha dit que l’alcalde, Luis Barcala, «sap perfectament que qualsevol ordenança ha de tindre poder sancionador perquè, si no és així, el seu compliment seria totalment inviable i no s’ajustaria a la legislació europea. Aquest és un requisit necessari, atès que les inversions s’han executat amb fons europeus i si no actua així, l’alcalde posarà en risc la recepció de les ajudes», ha assegurat.
Pel que fa a Rafa Mas, portaveu de Compromís, el regidor valencianista ha definit aquest acord com «una vergonya, una estafa a la ciutadania que ens pot costar més de 25 milions d’euros». L’edil assegura que «si es compleix el que s’ha pactat Europa ens penalitzarà, ens multarà i ens obligarà a tornar les ajudes europees per a complir la llei de canvi climàtic, tant l’estatal com l’europea». Mas, fins i tot, ha afirmat que el pacte «pot suposar una possible prevaricació per part de l’alcalde» i que si es compleix l’acord «Alacant serà una ciutat més contaminada, més injusta i desequilibrada on la cultura anirà ancorada al segle passat amb bous, betlems i la setmana santa».
Per últim Manolo Copé, portaveu d’Esquerra Unida-Podem, ha expressat el «rebuig frontal» del seu grup a «un pacte lamentable» que «ignora la urgència de combatre la contaminació i protegir el medi ambient», i «planteja serioses preocupacions sobre la qualitat de l’aire i la salut pública a la ciutat». Segons aquest regidor, «la renúncia a implementar mesures per a reduir les emissions en zones urbanes és un retrocés en la lluita contra el canvi climàtic i els seus impactes», i considera la ZBE com «una eina fonamental per a promoure la mobilitat sostenible i protegir la salut dels ciutadans en reduir la presència d’agents contaminants en l’aire».
Les esmenes de Vox
De les 20 esmenes acceptades pel PP perquè Vox aprove el Pressupost municipal ha cridat especialment l’atenció una de caire antiavortista, tot i no dir-ho explícitament. Dins de la partida de «benestar social i drets públics», Vox ha aconseguit reduir a la meitat l’import inicial previst per a «altres despeses diverses en igualtat» i dedicar la quantitat restada a aquest concepte a la introducció «d’estudis i treball tècnic» per a «l’oficina d’assistència per a la maternitat».
En la motivació de l’esmena el partit d’extrema dreta és molt clar: «Totes les dones tenen dret a rebre informació durant l’embaràs i després del naixement del bebè, per això aquesta oficina mirarà d’orientar aquelles dones que es troben en una situació difícil o vulnerable en el moment de descobrir el seu embaràs i que es troben en un carreró sense eixida, per això s’assistirà i es donarà suport a les dones embarassades perquè puguen portar a terme el seu embaràs, realitzant un programa d’assessorament i orientació sobre les ajudes disponibles».
D’altra banda, gràcies a una esmena de Vox, l’Ajuntament d’Alacant llegarà la totalitat del pressupost dedicat al concepte «estudis i treballs tècnics» dins la partida de «manteniment a infraestructures» i reforçarà la quantitat econòmica adreçada a l’escola taurina. Els ultres ho justifiquen dient que «la tauromàquia és un element essencial en la cultura alacantina i de la resta d’Espanya, i garantir la seua permanència i creixement continu passa per fomentar l’Escola Taurina d’Alacant, on són cada vegada més els joves que se senten atrets per aquest art».
Una altra de les esmenes acceptades pel PP és la que reforça la quantitat de diners per a celebrar la data del 4 d’octubre, dia de Santa Bàrbara, per a celebrar la conquesta d’Alacant i la seua incorporació parcial al Regne de Castella, on hi va restar entre 1248 i 1304, abans de la incorporació definitiva a la Corona d’Aragó, i crear així una festa alternativa a la celebració del 9 d’Octubre, diada del País Valencià.
