Alejandro Quilis era, des de novembre de 2022, l’alcalde d’Albaida (Vall d’Albaida) amb Compromís, partit que governava en aquesta localitat de 6.000 habitants des del 2011. En canvi, en una moció de censura, dos regidors trànsfugues del PSPV han donat l’alcaldia al PP, que hi governarà a partir d’ara amb l’alcalde Juan Carlos Roses. Parlem amb ell d’aquest episodi i del que ha suposat.
-Compromís governava a Albaida des del 2011 de manera ininterrompuda. És un dels pobles en què la coalició més ha governat. El 28 de maig el PP va ser la força més votada, però van continuar a l’alcaldia amb els vots del PSPV. En algun moment van començar a sospitar que aquesta maniobra de la moció de censura podia ser possible?
-Des de juny fins acabades a les festes patronals, que se celebren a l’octubre, hi va haver una sèrie de disputes entre els socis de govern perquè una regidora de Compromís no va voler signar un pacte perquè el PSPV, durant la campanya electoral, s’havia dedicat a criticar la despesa de sous de l’Ajuntament per després exigir un sou per alliberar el seu cap [David Palací]. Posteriorment a això, passades les festes, el PSPV va renunciar a les seues competències i va eixir del govern. En aquell moment jo ja comentava que aquesta moció es podia presentar, que en qualsevol moment es podia produir i que el PP i el PSPV no permetrien la continuïtat de Compromís a l’alcaldia d’Albaida.
-Però en canvi, els dos regidors trànsfugues que han donat l’alcaldia al candidat del PP, Juan Carlos Roses, han sigut expulsats del PSPV…
-…Bé, segons tenim entès, primer es va donar de baixa la regidora [Cristina Vila] i després el regidor [Pau Sempere], i més tard van ser expulsats, però no del grup municipal socialista. A data de hui s’ha requerit al PSPV que esmene el document d’expulsió perquè no està ben fet, i a tots els efectes els dos continuen sent regidors socialistes de l’Ajuntament d’Albaida. Militants potser no, perquè s’han donat de baixa o han sigut expulsats, però a tots els efectes continuen dins del grup municipal socialista
-Per què diuen que a Albaida ni el PP ni el PSPV no anaven a permetre la continuïtat de Compromís a l’alcaldia?
-Perquè estem governant a Albaida des de feia 12 anys i mig i ells feia molt de temps que no governaven. Com se sap, als pobles valencians sempre hi ha hagut domini clar de PP i PSPV, i de sobte a Albaida vam irrompre nosaltres per a quedar-nos molts anys. El PP i el PSPV no ho podien permetre. El PP feia dotze anys i mig que no governava i el PSPV quasi trenta.
-Però tenien algun tipus de proves que PP i PSPV no permetrien la vostra continuïtat?
-L’actitud dels socis de govern i d’algunes persones de PP i PSPV generaven alerta. Quan els socialistes van escenificar, a l’octubre, l’eixida del govern, ja ho esperàvem de manera més clara. No anaven a permetre que governàrem en minoria. Ens farien la vida impossible des de l’oposició.
-Què passarà amb la Mancomunitat de la Vall d’Albaida? Vostè n’és el president.
-Hi ha un empat tècnic perquè són 34 pobles amb dos representants cadascun. Per tant n’hi ha 68 representants, 34 del bloc de les esquerres i 34 del PP i La Vall Ens Uneix. En guanyar el PP l’alcaldia d’Albaida sumarà dos representants més, previsiblement, i la balança se n’anirà cap al bloc de la dreta i La Vall Ens Uneix. Imaginem que repetiran la fórmula del govern de la Diputació de València, però no ho sabem del tot perquè de moment no han dit res.
-Saben qui podria ser el seu substitut en aquesta Mancomunitat?
-Jo vaig ser elegit al ple del setembre i el vicepresident elegit va ser l’alcalde de Pinet, del PP, Gonzalo Catalá. Ell va acudir a la moció de censura a donar suport al nou alcalde d’Albaida, com és normal, i li vaig donar simbòlicament les claus de la Mancomunitat. Però ja veurem com es desenvolupa. No tinc constància que ell siga el candidat a presidir l’entitat.
-Compromís ha governat 12 anys a Albaida, un període molt llarg i poc freqüent per a una formació com aquesta. Per què pensa que s’han donat les condicions perquè això passe?
-Segurament les circumstàncies d’Albaida són molt distintes a les de la resta de pobles. Nosaltres veníem d’un govern de huit anys del PP i la situació que van deixar era desastrosa, en fallida tècnica i sense capacitat per pagar nòmines de molts treballadors municipals. Aquella situació es va anar revertint a poc a poc amb Compromís. Per tant, la gent va valorar la nostra faena per millorar Albaida. D’altra banda, en situacions d’adversitat econòmica, Compromís es va barallar amb moltes institucions per a defensar Albaida i fer que continuara endavant i creixent. Alhora, el clima polític a Albaida no convidava perquè altra força política arribara a l’alcaldia d’Albaida. I les opcions del PP i del PSPV tampoc no agradaven a la ciutadania, tal com s’ha demostrat aquests 12 anys.
-Pel que fa a Compromís vostè és militant de Més, i el seu partit es troba en un procés de refundació un tant incert. Com viu aquesta situació?
-Sí, estem en un procés intern que s’acabarà, previsiblement, amb el congrés que celebrarem a l’octubre. Amb la pèrdua del Botànic i de moltes institucions caldrà fer autocrítica interna i veure com podem millorar per a tornar a tindre bons resultats electorals per a reconquerir les institucions. És cert que jo estic una mica deslligat dels processos orgànics de Compromís, perquè és difícil ser orgànic i alhora institucional. Ara potser s’obri un nou ventall.
-Al si del partit hi ha cert escepticisme. Hi ha gent que no està convençuda que el congrés d’octubre acabe del tot bé. Vostè és optimista?
-Sí, crec que acabarà bé, perquè la militància de Més i dels altres partits de Compromís aposta per tornar a les institucions al 2027. Soc optimista, crec que anirà bé la cosa. En principi es plantegen dues candidatures en Més, la continuista i l’alternativa, i veurem com queda.
-Qui liderarien aquests corrents?
-Segons tinc entès el corrent continuista el lideraria Amparo Piquer, coordinadora de Més; i l’alternatiu David González, qui era alcalde d’Oliva (Safor). Però no ho tinc confirmat.
-I amb quin corrent s’identificaria més, vostè?
-Caldrà esperar que es plantegen les alternatives i saber què ofereixen al partit. Encara estem en un moment molt tendre. Ens queden encara nou mesos i queda molt per parlar.
