La decisió de l’Ajuntament d’Albalat dels Sorells (Horta Nord) de canviar el nom d’alguns carrers del municipi ha provocat un encés debat al Ple municipal que ha acabat transcendint a mitjans de comunicació. En la seua intervenció –difosa pels perfils a les xarxes socials del mateix partit- el síndic popular, Javier González, denuncia aquesta decisió.
Encara que no ho fa explícitament, el canvi de nom que ha molestat el PP –i el que ha generat la polèmica- ha estat el del fins ara carrer de Rei Joan Carles I, que l’equip de govern format per Compromís i el PSPV han decidit canviar en homenatge a l’oncòloga Anna Lluch, una de les principals especialistes en càncer de mama i, a més, veïna de la comarca. Per a l’alcalde, Nicolau Clarademunt, la decisió ha estat motivada pels “presumptes comportaments” de l’Emèrit” que l’invaliden “per a qualsevol tipus de reconeixement”.
En canvi, per al PP, això és una mostra de “sectarisme” i un “intent de reescriure la història”. Al seu parlament, el síndic retreu a l’alcalde que no haja fet cap “consulta ciutadana” per preguntar al veïnat si volia canviar els noms dels carrers i que la proposta no estava al seu programa. “Vostè creu que una senyora de 80 anys va a estar mirant cada dia el BOE si ha canviat el nom del carrer? Per què no va avisar?”, pregunta retòricament i posa l’exemple de Foios, també governat per Compromís, on els canvis de noms de carrers van anar acompanyats d’un procés participatiu.. “La decisió –insisteix- té una sola explicació: sectarisme”.
Massamagrell, Puçol, Torrent, Castelló de la Plana…
És simptomàtic que Javier González haja al·ludit a una alcaldia de Compromís per posar un exemple de renomenament de carrers amb participació ciutadana, perquè si haguera volgut posar-ne algun del PP ho hauria tingut molt complicat. Els darrers dos anys, el PP, tant en solitari com aliat amb Vox, ha promogut canvis de noms de carrers i equipaments allà on governava i mai ha realitzat cap “consulta ciutadana” per fer-ho. De fet, en moltes d’aquestes ocasions hi ha hagut protestes ciutadanes contra aquests canvis –a diferència d’Albalat dels Sorells- sense que açò haja fet canviar d’opinió els representants del PP.
El més recent –i també a l’Horta Nord- s’ha produït a Massamagrell, on l’equip de govern format per PP i Vox li van llevar el nom de Joan Fuster al centre cultural. Segons van adduir des de l’Ajuntament el motiu era “la nul·la relació de Fuster amb el municipi”, encara que a Massamagrell, com a quasi tot arreu, hi ha moltíssims carrers amb noms de gent no vinculada al municipi, però és que, a més, l’argument hauria servit igualment per a deixar Joan Carles I sense carrer a Albalat dels Sorells, amb la diferència que Joan Fuster mai va posar la mà –ni presumptament ni de cap altra forma- als diners de tots.
Llavors, a Massamagrell hi va haver diverses protestes, inclosa la del claustre de l’institut del poble, però la majoria del Ple no va escoltar-les.
També a l’Horta Nord, l’alcaldessa del PP de Puçol va decidir canviar el nom de la plaça del País Valencià. En una mostra de cordialitat i manca de sectarisme va adduir que “li molestava” aquest nom.
També la plaça del País Valencià de Castelló de la Plana perilla per les intencions de la majoria de Pp i Vox d’eliminar-la, que també volen renomenar els carrers Joan Fuster i Isabel Clara-Simó. De nou, un intent de “reescriure la història” sense cap tipus de “consulta ciutadana” prevista.
Encara que potser el cas que més polseguera va alçar al seu moment, ara farà un any, va ser quan, de nou, la coalició de PP i Vox de Torrent (Horta Sud) van decidir eliminar el nom de Vicent Torrent de l’auditori municipal, amb l’agreujant que es tractava d’un dels músics valencians més importants de la segona meitat del segle XX i, a més, fill de la ciutat.
Per ser justos, sí que hi ha un precedent de consulta ciutadana impulsada per una alcaldessa del PP per decidir el canvi de nom d’un carrer. Va ser el 2009 a Torrent, quan l’alcaldessa era María José Catalá. Llavors va plantejar una consulta perquè els veïns pogueren decidir com s’havia d’anomenar l’avinguda del País Valencià. Dels 2.000 vots emesos més de 900 demanaven mantenir el mateix nom, però malgrat el resultat, l’alcaldessa va optar per posar el segon nom més votat amb menys d’un terç de suports.
No sabem si Javier González li hauria valgut aquesta “consulta al veïnat” o també l’hauria considerada “sectària”.
