El passat dijous, en l’últim ple celebrat a l’Ajuntament d’Alacant, el portaveu d’Esquerra Unida-Podem, Manolo Copé, es va adreçar a l’equip de govern municipal, integrat pel Partit Popular, per a recordar l’efemèride del quarantè aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Copé reivindicava la valencianitat d’Alacant malgrat l’actitud de PP i Vox, que han apostat per traure la ciutat de la considerada com a zona de domini lingüístic valencià a través de diverses votacions al plenari.
Copé també recordava les vulneracions dels valencianoparlants a la ciutat basant-se en les dades de l’Informe de denúncies dels drets lingüístics al País Valencià, promogut i elaborat per Escola Valenciana, on Alacant ix citada sis vegades per no respectar l’ús toponímic de la ciutat als rètols, per no oferir visites guiades en valencià al Castell de Santa Bàrbara, per fer exposicions només en castellà promogudes per l’administració, perquè les regidories de Comerç, Turisme i Igualtat només s’adreçaven a la ciutadania en castellà i per altres qüestions. El regidor assenyalava l’alcalde, Luis Barcala, també per no parlar mai en valencià. Amb aquests arguments, Copé preguntava al govern local «què pensa fer per a revertir aquesta situació de discriminació i complir la seua obligació legal de promoure el valencià a la ciutat».
Reacció des del PP
Des del Partit Popular el regidor Toño Peral, que lidera les carteres de Presidència, Innovació, Plans Estratègics i Fons Europeus, responia iniciant la seua intervenció en valencià dient a Copé que el seu grup «s’obstina» a utilitzar el valencià malgrat que «el seu ús és minoritari» a Alacant. «L’obstinació no es correspon amb la realitat», deia. Tot seguit, ja expressant-se en castellà, Peral justificava aquest argument dient que en el telèfon que l’Ajuntament té habilitat per a atendre els tràmits de la ciutadania, «de més de 100.000 telefonades l’any 2022, la xifra de persones que demanen que se’ls atenga en valencià està per sota del 5%», cosa que resulta «un exemple fidedigne de l’ús que aquesta ciutat fa del valencià», argumentava.
Alhora, assegurava que les webs municipals també tenen versió en valencià i que els ciutadans poden adjuntar la documentació en valencià, tal com marca la llei. «Aquesta és la realitat i per això pensem que el valencià està suficientment protegit».
La resposta, en canvi, no responia la pregunta del regidor d’Esquerra Unida, que demanava per mesures per a revertir la situació, i obviava denúncies com ara les esmentades per Copé i reflectides a l’informe d’Escola Valenciana, així com d’altres, com ara la que va fer Plataforma per la Llengua demanant que el personal de l’Ajuntament d’Alacant atenga en valencià els ciutadans que ho demanen, cosa que no ocorria segons diversos denunciants. La situació també ha sigut denunciada en tant que l’atenció telefònica en valencià no s’acostuma a garantir, i qui la demana pot restar hores a l’espera de ser atès.
