L’elecció d’un torero com a vicepresident i conseller de Cultura del govern valencià ha omplert ràpidament els titulars de la premsa. La relació entre tauromàquia i cultura sempre és tensa, complexa i problemàtica. També el tòpic de relacionar feixisme i toreig ha contribuït a fer més cridanera la notícia. Però no sempre ha estat així. O almenys, no exactament així.
I és que el iaio del flamant conseller de Cultura, Vicente Barrera Cambra, va ser un dels toreros més reconeguts de les dècades dels anys 20 i 30 del segle XX. No com el net, de trajectòria més aviat discreta, per dir-ho suaument.
En aquella època, el món taurí no estava tan vinculat emocionalment amb la dreta com ara, sinó que reproduïa el conflicte de classes, igual que a la resta de sectors. Així, mentre els toreros més famosos eren sovint terratinents i, per tant, més aviat defensors dels privilegis de l’elit, molts banderillers, novellers i altres oficis subalterns estaven dominats per gent d’esquerres i amb fortes organitzacions sindicals. Una excepció seria Vicente Barrera. El valencià donaria suport a la república, almenys durant els primers mesos després del colp d’Estat.
Si bé no arribà a allistar-se a la Milícia Taurina, la milícia antifeixista formada majoritàriament per treballadors del sector taurí, sí que participà en curses de bous propagandístiques i per recollir fons per a la causa revolucionària. Un tipus d’esdeveniments molt populars a l’època i que ambdós bàndols van explotar massivament.
La més sonada va celebrar-se l’agost del 1936, amb Vicente Barrera com un dels caps de cartell i la recaptació era a benefici de les milícies antifeixistes. És quan es va fer la foto que il·lustra l’article i on es veu al torero, al centre, lluint el famós barret dels milicians i el capó al braç.
A mesura que avançava la guerra, però, el fervor revolucionari de Barrera va anar declinant i en algun moment va decidir canviar de bàndol. La seua reaparició en una cursa de bous seria a Madrid el 1939, en l’anomenada «Corrida de la Victoria», el 24 de maig del 1939, organitzada per celebrar la victòria franquista en la guerra.
Des de llavors que tant ell com la família han intentat amagar aquest «pecat». La majoria de notes bibliogràfiques que es poden trobar ometen el paper durant la guerra de Barrera, saltant del 1935 –quan va estar torejant a Veneçuela- directament a la citada cursa del 1939 a Madrid. Per açò hi ha tants pocs detalls de la seua col·laboració amb la república i dels motius del seu canvi de jaqueta.
Les imatges del «abuelo» com esforçat antifeixista sembla que no agraden a la família i fins i tot hi ha hagut casos on persones benintencionades han volgut difondre algun document de l’època, reben sonades esbroncades per part dels néts.
Seguint la tradició
També Vicente Barrera, nét, ha fet un canvi de jaqueta, encara que potser no tan radical. Abans de militar a Vox, s’havia destacat com a fervent admirador i partidari de Francisco Camps. Fins i tot va acudir a la seu del Tribunal Superior de Justícia a donar-li suport durant el judici pels vestits.
Tampoc era un suport gratuït. Tant ell com el germà estaven col·locats a Canal 9 en aquella època. Vicente com a comentarista de curses de bous i el germà al departament comercial.
Ara, però, picaran més alt.
