Aquest dijous el president del PP a l’Estat espanyol i líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, va visitar València amb l’única finalitat de promocionar el seu partit disfressant les seues intencions reals d’una solidaritat i d’una eficàcia inexistents després de les responsabilitats polítiques del PP en la negligència del dia de la DANA amb 224 morts i tres desapareguts.
El PP sap que té un problema amb el president Mazón perquè la gestió política del 29 d’octubre és completament indefensable. Tant és així que el president valencià no s’atreveix a visitar les localitats afectades per la DANA perquè sap perfectament amb què es trobarà. Per contrarestar aquesta situació, el PP ha posat en marxa la seua maquinària mediàtica i política per a desviar el focus i presentar Mazón com un president «humil» –així es va definir a ell mateix– i «perseguit» pels desanimats del Govern espanyol, del PSPV i de Compromís.
El relat és tan ridícul que el president Mazón ni tan sols va acceptar preguntes de la premsa en la seua compareixença, a través de la qual va exhibir suport amb Feijóo i altres dirigents del PP valencià –com Vicent Mompó o María José Catalá– al costat d’ell. Aquest canyaret s’entén des de la lògica del president Mazón, que només aspira a conservar el càrrec i per tal d’aconseguir aquest objectiu és capaç de dissenyar una història paral·lela totalment inversemblant i només apta per a fanàtics.
Però la pregunta que potser ens hem de fer és què feia, Feijóo, allà. El líder del PP espanyol, a qui les últimes enquestes li auguren l’accés a la Moncloa –amb Vox– si s’anticiparen les eleccions, no podria fer un millor servei als valencians que el de destituir Mazón i demanar disculpes per la tragèdia que el seu partit ha contribuït a provocar. No hi ha gest més honest i realista possible, però en comptes d’això Feijóo ha preferit apuntar-se a la narrativa conspiranoica del president i llançar un salvavides a un autèntic cadàver polític que fa discursos delirants. Perquè ningú s’imagina Mazón repetint com a candidat en unes futures eleccions valencianes. O potser Feijóo sí?
No és la primera vegada que el dirigent estatal del PP evidencia una malaptesa terrible, impròpia d’un càrrec com el que ostenta i encara més impròpia d’un aspirant a presidir el Govern espanyol. Però aquesta última és d’una categoria descomunal. Mentre el president Mazón i els seus assenyalen el PSPV, Compromís i el Govern espanyol per victimitzar-se de manera absurda, Feijóo s’apunta a aquestes disbauxes i s’oblida de l’infrafinançament, de l’espoli fiscal històric i de la manca d’inversions públiques per part de l’estat espanyol, governe qui governe, que hauria de condonar el deute històric i lliurar els ingressos necessaris per a un autogovern i un serveis públics dignes per al poble valencià.
El PP sempre ha demostrat que el País Valencià no és prioritari en el seu programa. Però entre això i fer el ridícul hi ha una distància considerable. Les actituds del president Mazón i de Feijóo són una bona notícia per als seus rivals polítics, però una pèssima notícia per al conjunt del poble valencià. Comptar amb una dreta d’aquestes característiques, que a més governa de la mà de la dreta extrema de Vox, mai no podrà ser positiu. Per a quan una dreta del país respectuosa, d’estricta obediència valenciana i que respecte la nostra cultura i la unitat lingüística?
