Dades ambivalents de participació al País Valencià en les eleccions europees. A les 14.00 la dada era d’un 33,15% de participació, un descens de 5,31 punts percentuals respecte a les anteriors europees, celebrades al 2019 i que van coincidir amb les eleccions municipals. En aquell moment la dada de participació a les 14.00 d’aquell 26 de maig de 2019 va ser del 38,46%.
En canvi, malgrat aquest descens, el País Valencià lidera la participació a nivell estatal entre tots els territoris autonòmics. Li segueixen la Comunitat de Madrid amb el 32,03% i Cantàbria amb el 31,42%. Aquests tres territoris s’han expressat electoralment els últims anys en clau conservadora. Al seu torn, el País Valencià és el tercer territori de l’Estat en el qual menys baixa la participació, només per darrere de la Comunitat de Madrid i d’Astúries.
El 100% de les meses electorals del País Valencià s’han constituït amb normalitat a primera hora del matí, amb un total de 6.173 taules repartides en 2.211 col·legis i un dispositiu de 3.019 agents de la Policia espanyola, 4.935 de la Guàrdia Civil, 106 de la Unitat Adscrita i 1.390 agents de la Policia Local.
Crides al vot
Els principals líders dels partits polítics han fet una crida al vot de l’electorat. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, considera que en aquestes eleccions el País Valencià es juga la seua «influència i reivindicació» a Europa, mentre que la presidenta de Les Corts, Llanos Massó, de Vox, ha dit que el que succeeix a Europa té influència a l’Estat espanyol.
Diana Morant, líder del PSPV, ha advertit que «ens juguem continuar avançant o que els nostres drets retrocedisquen» mentre que Vicent Marzà, número tres de la llista de Compromís-Sumar, ha assegurat que «hi ha raons de sobra perquè ningú no es quede a casa». Des de Podem, María Teresa Pérez ha demanat votar per «acabar amb el genocidi o ser una sucursal de guerra».
