El conseller de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears, Miquel Mir; i la responsable valenciana d’Agricultura i Emergència Climàtica, Isaura Navarro, han reclamat aquest dimecres a l’Estat espanyol i a la Unió Europea més implicació efectiva en la protecció de la Mediterrània.
En el marc de la II Cimera País Valencià – Illes Balears, que s’està celebrant a València, ambdós consellers s’han reunit per primera vegada per a traçar línies d’actuació conjuntes amb l’objectiu d’impulsar la protecció de la biodiversitat marina i incidir en la cogovernabilitat.
Els dos consellers han instat l’Estat espanyol a tindre en compte les al·legacions presentades al pla de gestió de la Zona d’Especial Protecció d’Importància per a la Mediterrània (ZEPIM), realitzades conjuntament entre el País Valencià, les Illes Balears i Catalunya.
«No pot ser que l’Estat no complisca amb les seues responsabilitats i acabe recaient en la pressió de la protecció únicament en les comunitats autònomes», ha dit Mir, mentre que Navarro ha destacat que els territoris que comparteixen espais marins fan «força col·lectiva» perquè se’ls escolte en la cura i en la conservació de la biodiversitat marina.
D’altra banda, els consellers s’han congratulat que l’Estat estiga tramitant el decret d’espermatofites marines, un pas que consideren important i que esperen que estiga a l’alçada de els normatives de les Illes i del País Valencià, que han titllat com a «pioneres». Ambdós departaments treballaran conjuntament perquè la norma incloga recursos que permeten continuar desplegant la vigilància marina.
«Nosaltres hem fet els deures i estem posant tots els recursos disponibles per a protegir el bosc aquàtic de la Mediterrània», ha dit Navarro, «i no només amb decrets, sinó també amb el servei d’informació i vigilància». Pel seu compte, Mir ha dit que «gràcies a la pressió de les Illes Balears en conferències sectorials, l’Estat ha començat a tindre en la mateixa consideració la biodiversitat marina i a dedicar-li els recursos disponibles, quan fins ara la biodiversitat terrestre era la predominant». El conseller balear considera que «ara és necessària la implicació de l’Estat en aigües exteriors: no podem protegir la Mediterrània sense actuacions transversals».
Per últim, ambdós consellers s’han compromés a estudiar la viabilitat de monitoritzar els corredors biològics compartint la cartografia de la posidònia en els dos territoris.
