L’article 6 de la Llei 12/2018 de publicitat institucional determina els criteris que han de tenir les insercions publicitàries públiques als mitjans de comunicació. Entre els seus principals criteris, s’hi pot llegir que «si la publicitat té caràcter general i s’insereix en mitjans de difusió general, s’utilitzaran criteris independents i objectius per a determinar-ne la proporció en funció de l’audiència» i, també que «no es pot afavorir o perjudicar un mitjà de comunicació en funció de l’orientació política, ideològica o de qualsevol altra consideració». Més en concret, també es fixen aquests «criteris independents i objectius», que serien «l’audiència», «la implantació territorial i social» i «les característiques dels destinataris de la publicitat: la llengua predominant i altres criteris que ajuden a aconseguir els objectius».
Malgrat complir tots aquests criteris, Diari La Veu –un dels escassos diaris d’actualitat i implantació arreu del País Valencià publicat en valencià, dos dels tres «criteris objectius» recollits- continua exclòs des del 2019 de totes les grans campanyes de publicitat institucional destinades a un públic generalista. No ens referim ja a campanyes destinades a un públic més concret, on aquesta exclusió podria fonamentar-se en el fet que no està destinat a l’audiència prevista, sinó a grans campanyes destinades a públic general i que en un any poden sumar entre 12 i 14 milions d’euros –segons l’exercici- en insercions publicitàries en mitjans i xarxes socials.
Nou govern, mateixes pràctiques
Durant el darrer semestre del 2023, a més, Diari La Veu ha vist créixer la seua audiència fins a superar els 100.000 usuaris únics des del mes d’agost, certificats per l’OJD, que és el mesurador que la Generalitat considera fiable per a aquests recomptes.
Tot i complir ja els tres «criteris objectius», les dues grans campanyes de publicitat institucional del darrer trimestre –el 9 d’Octubre i «Nadal és valencià»- han exclòs de forma absoluta Diari La Veu. Altres mitjans amb menys audiència –i per no parlar d’implantació territorial i ús de la llengua pròpia-, en canvi, sí que s’han vist beneficiats per aquesta publicitat.
La Generalitat encara no ha fet públiques les dades de publicitat institucional del 2023, però si es prenen com a referència les de l’any anterior, sols aquestes dues campanyes van sumar una inversió de 1.137.645,73 euros.
Uns diners públics que, a dia d’avui, s’han convertit en la principal font d’ingressos de molts mitjans i que els diferents governs reparteixen sempre en benefici dels principals grups mediàtics, malgrat les diferents normatives de transparència i «criteris objectius», excusant-se sovint en la intermediació d’unes agències de mitjans que, al seu torn, també funcionen com un càrtel, segons un informe de l’Agència Valenciana Antifrau.
A pesar d’aquesta exclusió, Diari La Veu ha sobreviscut des del 2019 gràcies al suport de més d’un miler d’agermanats, que amb les seues donacions garanteixen, no només l’existència del diari, sinó també la seua independència.
