Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) va celebrar el consell polític nacional dissabte. L’acte va desembocar en l’anunci de la convocatòria d’una assemblea extraordinària d’ací a tres mesos. Aquella decisió, anunciada per la coordinadora de la formació, l’exconsellera Rosa Pérez Garijo, significa anticipar dos anys un esdeveniment que, amb els estatuts a la mà, estava previst per al 2025.
La decisió s’ha pres en un moment d’enfrontament intern. Rosa Pérez, va aconseguir aprovar la celebració d’una assemblea extraordinària amb el 53% dels vots. Els seus suports han anat minvant fonamentalment arran les tensions amb alts càrrecs del partit després de la destitució de Cristian Veses com a subsecretari de la Conselleria de Transparència, que dirigia l’esmentada Rosa Pérez.
Aquella destitució, que es va produir al juny, va ressuscitar un conflicte que es creia superat per part de determinats membres de la coalició, que van explorar la possibilitat de plantejar una candidatura alternativa a les primàries per a les llistes a les Corts Valencianes que volia plantejar Rosa Pérez. Solucionat l’enfrontament i integrats els díscols dins les llistes, Veses, un dels impulsors d’aquella idea, va ser destituït per Rosa Pérez al·legant pèrdua de confiança, i l’expulsió com a càrrec intern del Botànic va desembocar en el seu abandonament de les tasques orgàniques dins d’EUPV –Veses n’era responsable d’Àrees. A ell el van seguir Antoni Llorente, Andrea Pardo, Iñaki Pérez Rico i Estefania Blanes, que representaven un suport fonamental en la majoria còmoda amb què Rosa Pérez desenvolupava la seua tasca com a coordinadora d’EUPV.
L’oposició a la direcció
Si Rosa Pérez comptava, abans, amb una oposició interna dins d’EUPV, integrada fonamentalment pel Partit Comunista del País Valencià (PCPV) –que aproximadament representa el 30% del conjunt d’EUPV– ara compta amb un altre front que no se sap ben bé com actuarà de cara a la pròxima assemblea. Si des del PCPV el previsible candidat és Roberto Rovira, regidor a Sagunt (Camp de Morvedre) i qui ja es va enfrontar a Rosa Pérez en l’anterior assemblea –tot i que aquesta possibilitat no s’ha confirmat–, no està clar quin paper desenvoluparan els qui han deixat de donar suport a la coordinadora de la formació arran de l’episodi del passat mes de juny.
En el debat hi ha diversos elements. Una de les crítiques que es fan a la coordinadora d’EUPV i als qui li donen suport és que l’assemblea estarà controlada per la direcció d’EUPV i no per totes les parts. L’altra, que del que es parlarà «serà de noms, i no de polítiques», tot just en un moment en què l’esquerra encara difícils processos de reconfiguració que afectaran tant el PSPV com Compromís, que previsiblement celebraran sengles congressos durant la tardor de l’any que ve. Segons sectors contraris a la direcció, «cal redefinir el paper que EUPV juga amb nous actors com ara Sumar, amb companys de viatge en situació delicada com ara Podem o amb altres possibles formacions» en un moment en què Esquerra Unida, a nivell estatal, es troba mancada de lideratge per la marxa sobtada del seu dirigent, Alberto Garzón. Esquerra Unida, de fet, haurà de celebrar un congrés estatal tot just abans o després de l’estiu per a renovar-se.
Des de la direcció valenciana de la formació consideren que l’assemblea extraordinària serviria per a «enfortir» EUPV a nivell intern, i fonts pròximes a aquest sector consideren que s’han de debatre qüestions com les esmentades sobre les relacions de la coalició amb altres actors polítics. De fet, recorden que s’han constatat criteris similars entre les parts pel que fa al paper de Sumar, amb qui poca gent dins d’EUPV està contenta pel fet que consideren que la plataforma de Yolanda Díaz ha invisibilitzat el paper d’aquesta coalició i que la tendència de Sumar és la de convertir-se en un partit, i no en un paraigua adreçat a acollir els distints actors de l’esquerra alternativa, tal com es va vendre en un principi.
L’altre dubte és si en l’assemblea extraordinària n’hi haurà dues o tres candidatures. L’oficialista –que segurament encapçalaria Rosa Pérez– i la del PCPV es donen per segures, però el paper dels qui es van separar de la coordinadora arran de la destitució de Cristian Veses és una incògnita. Alguns d’ells, com Antoni Llorente o María Jesús Pérez, s’han aproximat a Sumar –EUPV no permet doble militància–, i d’altres sempre han tendit a les confluències electorals, una fórmula que el sector més tradicional del PCPV sempre ha vist amb escepticisme. Ara, en canvi, tenen un enemic comú, que és Rosa Pérez, i hi ha qui no descarta una aliança interessada per a provocar un canvi de rumb en la direcció d’EUPV.
