El Jutjat d’Instrucció número 6 de Castelló de la Plana ha acordat el sobreseïment provisional de la denúncia de Vox contra la regidora del consistori responsable de les àrees de Cultura, Memòria Democràtica, Feminisme i LGTB, Verònica Ruiz (Compromís), en considerar que no va actuar de manera arbitrària ni va prevaricar amb la decisió de retirar de la Creu del Parc Ribalta de la capital de La Plana en aplicació de la Llei de Memòria Històrica.
La creu va ser retirada finalment el passat 4 de gener, en una jornada de tensió i pregàries de persones que s’havien concentrat als voltants per a impedir el trasllat fins al seu emplaçament definitiu, després d’un procés que s’ha prolongat diversos anys.
En rebre la notificació, Ruiz ha apuntat, en declaracions facilitades als mitjans, que «no hi ha prevaricació perquè efectivament no hi ha delicte» i, en la seua opinió, l’arxiu demostra que les querelles de Vox i Abogados Cristianos «no deixen de ser una persecució judicial, una judicialització de la política, perquè on no hi ha argumentació política solament hi ha odi».
Vox va presentar denúncia contra Verònica Ruiz en considerar que havia comès un delicte de prevaricació administrativa pels diversos decrets dictats en l’àmbit de les seues competències pels quals va acordar la retirada de la Creu i en sostenir que no estava secundada ni en la Llei de Memòria Històrica 52/2007 ni en la Llei de la Generalitat 12/2017.
La formació ultradretana entenia que els actes revestien «entitat o rellevància penal per ser obertament contraris a la Llei, atès que ni s’ajusten als pressupostos per a considerar la Creu contrària a la Memòria Democràtica ni tampoc s’atén l’excepcionalitat caldria observar per la naturalesa del monument, per la qual cosa es vulneraria obertament l’article 15.2» de la llei, que posa l’excepció en la conservació per raons artístiques, arquitectòniques o artístic religioses.
La magistrada, en un acte contra el qual cap recurs, ha acordat el sobreseïment una vegada constatada l’existència de procediments en l’àmbit contenciós-administratiu tant respecte de la decisió de retirada de la Creu com de la decisió de trasllat, i en considerar que no concorren indicis del delicte denunciat.
La magistrada subratlla que la consideració que la Creu del Ribalta, certificat per l’organisme competent, constituisca un vestigi contrari a la memòria democràtica, «no resulta decisió de la persona investigada, per molt que en un programa polític existisquen promeses electorals».
De fet, apunta que la Regidoria de Memòria Històrica va instar, mitjançant un escrit d’octubre de 2020, a la Direcció General de Qualitat Democràtica a realitzar un pronunciament exprés sobre si el monument de la Creu «constitueix o no, en l’actualitat, un element contrari a la memòria democràtica i, per tant, si és un vestigi d’exaltació del franquisme que l’Ajuntament hauria de retirar en compliment de la normativa vigent».
En la seua contestació, la Direcció General va indicar que hauria de procedir-se a la seua retirada «si es constatava que pervivien les manifestacions i concentracions d’exaltació del règim franquista ateses les consideracions en el seu moment efectuades pel Comitè d’Experts, havent en el seu cas de procedir a la retirada mitjançant autorització de la Conselleria competent en matèria de patrimoni i cultura, tenint en compte que el símbol se situa en un parc declarat Bé d’Interès Cultural».
Al novembre es va donar trasllat a la Direcció General d’Informació Pública que disposava la Regidoria, que estava en l’arxiu històric, i ja a l’abril de 2021 el director general es va pronunciar en sentit afirmatiu a aquesta retirada. Al juliol d’aquest any, la regidora va ordenar la retirada del monument.
En aquest sentit, i sense perjudici del que es resolga en l’àmbit de la jurisdicció contenciosa administrativa, la magistrada sosté que es tracta d’actes «als quals cal atribuir presumpció de legitimitat», atès que «són adoptats en el si d’una corporació municipal, en funció del principi de decisió democràtica i pel vot de la majoria dels seus membres; que està dictat en l’exercici de competències pròpies i que fa una aplicació d’una norma jurídica amb rang de Llei, que és la que determina les potestats de l’Administració i les seves titularitats».
Per a la magistrada, «que siguen decisions que es qüestionen des del punt de vista, a més de polític, de l’adequació a la llei, a la seua interpretació i a la dels pressupostos normatius, sent objecte de procediments judicials sobre tals extrems en la jurisdicció contenciós administrativa, no converteix als actes administratius en il·legals».
