En la seua última compareixença en els jutjats de Palma, Torres va explicar al jutge i a la Fiscalia Anticorrupció que Urdangarin va negociar, el març de 2004 amb Barberá i Camps en la residència dels Reis, l’organització del fòrum esportiu València Summit.
En una providència, el titular del jutjat número 3 de Palma requereix al soci d’Urdangarin que, “sense minvament dels seus drets com a imputat i en la mesura que li siga possible”, indique “dia i hora de la reunió” o almenys el dia de la setmana en què es va produir.
El València Summit, una trobada sobre esport de la qual es van celebrar tres edicions a la capital valenciana (2004, 2005 i 2006), va ser organitzat per l’Institut Nóos i pagat amb fons públics que la Fiscalia Anticorrupció considera injustificats.
En la seua sol·licitud, el jutge indica que vol saber si Camps i Barberá estaven a la Zarzuela perquè assistien a algun acte oficial, “siga quin siga, si van assistir altres persones i en quina qualitat ho van fer”.
També demana a l’imputat més concreció sobre els temes tractats en la trobada, que precise què va exposar cadascun dels assistents i, fins i tot, “ordre d’arribada i si ho van fer junts o per separat”.
Finalment, Castro pregunta a Torres si en el palau es va registrar l’entrada i eixida dels participants en la reunió i si alguns d’ells van ser dispensats d’aquest control, “indicant qui van ser”.
El requeriment a Torres forma part d’una providència dictada per l’instructor en la qual, a instàncies de l’Agència Tributària, reclama a tres entitats bancàries diverses dades requerides per aquest organisme, al qual ordena facilitar la informació obtinguda per una comissió rogatòria a Luxemburg, on Torres tenia un compte.
Una altra de les decisions del jutge arreplegades en l’escrit, amb el qual s’obri el 36é tom de la causa (peça separada 25 del cas Palma Arena), es refereix a la incorporació de les declaracions de la renda d’Urdangarin aportades per l’Agència Tributària.
No obstant açò, Castro ordena expressament no incorporar les de la Infanta fins que no resolga el recurs contra la petició de les seues declaracions d’IRPF, en el qual, la defensa de donya Cristina, al·legava que açò suposaria una ingerència en la seua intimitat.
