El judici a l’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, per les presumptes irregularitats en les adjudicacions a Orange Market, una de les empreses de la trama Gürtel, ha quedat aquest dijous vist per a sentència 10 mesos després del seu inici en l’Audiència espanyola.
Camps, per a qui la Fiscalia Anticorrupció demana una condemna d’un any de presó per un presumpte delicte de tràfic d’influències en concurs de prevaricació –una rebaixa substancial respecte dels dos anys i sis mesos inicials–, ha sigut la figura central d’aquesta vista oral malgrat no ser l’acusat amb una major sol·licitud de pena de presó.
Segons les tesis del Ministeri Públic, Camps va ser el «pacient zero» que va possibilitar la «parasització i la colonització» de la trama en l’administració pública valenciana després que aquesta fera el salt de Madrid, on havia treballat amb la direcció estatal del Partit Popular.
Aquest salt, segons el relat de diversos dels acusats, es va produir quan els capitostos de Gürtel van començar a tindre desavinences amb el nou entorn de l’aleshores flamant líder dels populars a nivell estatal, Mariano Rajoy. La suposada relació d’amistat entre Álvaro Pérez «El Bigotes», un dels líders de la trama, amb Camps, hauria sigut el detonant del desembarcament a València.
Cal recordar que, en la seua declaració del passat mes de març, Camps va responsabilitzar precisament a la direcció estatal del PP de la contractació de les empreses de la Gürtel. «El nostre partit és un partit centralitzat, som militants del PP d’Espanya, no som un partit federat, som un partit nacional. Qui porta la campanya electoral del president de la comunitat és el partit d’Espanya. Tot està dissenyat des de la direcció nacional», va assegurar a preguntes d’Anticorrupció.
No obstant això, l’expresident valencià ha negat repetidament que mantinguera una relació d’amistat amb El Bigotes, al qual va arribar a qualificar de «tramoista” del PP. Aquest nexe d’unió entre tots dos ha sigut un dels principals punts d’aquest judici, i ha suposat una de les qüestions més referides tant per acusats com per testimonis.
El líder de la Gürtel, Francisco Correa, va assegurar en la seua declaració en la vista oral que el llavors president valencià va ser la persona que va introduir a la trama al País Valencià. Camps, molest amb aquesta versió, es va enfrontar amb Correa a l’eixida d’una de les sessions del judici, on va arribar a dir-li «fill de puta», segons la versió de diversos testimonis.
Una versió similar va ser la que van oferir altres dues acusades, les extreballadores de Gürtel Isabel Jordán i Mónica Magariños, que van assegurar en el judici que va ser Camps qui va introduir a la trama al País Valencià i el que va oferir al grup diversos contractes amb la Generalitat.
«Camps li va dir a Álvaro [Pérez] que allà anava a tindre treball, i l’any 2003 comencem a fer els congressos regionals”» va explicar Magariños, que va treballar com a secretària d’El Bigotes i del número dos de la trama, Pablo Crespo.
«Tothom sabia que Álvaro s’anava a València perquè tenia una amistat amb Camps i perquè li havia ofert que se n’anara a València, on tindria possibilitat de treballar», va asseverar Jordán, considerada administradora d’algunes empreses de la trama.
En sentit contrari es va expressar qui fora gerent d’Orange Market, Cándido Herrero, que va assenyalar en la vista oral que mai no va parlar amb Camps i que mai no li va veure en l’oficina de l’empresa. «Com he jurat dir la veritat… mai no li vaig sentir ni mai vaig sentir parlar amb ell. Sincerament, no», va assegurar.
Una altra de les declaracions clau en el judici va ser la de l’exinspector en cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que va dirigir la investigació de Gürtel, Manuel Morocho, i que va afirmar que la relació de Camps amb El Bigotes era «intensa i familiar». Morocho va deixar clar que «les converses, la documentació i la visió» que tenien de «l’evolució de la investigació» sobre la penetració de Gürtel en la Generalitat «era prou clara i evidenciava quina era la intervenció i la manera d’actuar» dels seus dirigents.
El final d’aquest judici deixarà en l’horitzó la sentència, que podria ser la primera condemnatòria per a Camps. Cal recordar que l’expresident valencià només ha estat jutjat per aquesta peça de Gürtel i pel conegut com a cas dels vestits, pel qual va ser absolt.
Malgrat haver estat investigat en altres causes judicials, com la visita del Papa a València o la construcció del circuit de Fórmula 1 a València, la Justícia va arxivar els dos casos en la part que afectava l’expresident.
Quant a Gürtel, a la macrocausa li falten dos judicis: el relatiu a la suposada evasió fiscal i blanqueig de la trama –encara sense data– i el referent a les adjudicacions irregulars de la trama a la localitat madrilenya d’Arganda del Rey, que arrencarà en 2024.
