El govern espanyol recorrerà davant el Tribunal Constitucional la Llei de «concòrdia» aprovada aquest dijous a les Corts Valencianes, com ja va fer amb la llei aprovada per aprovada pel govern autonòmic d’Aragó de PP i Vox. Així ho ha anunciat la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, en declaracions als mitjans, després de l’aprovació de la norma.
Morant ha lamentat que «s’haja culminat la infàmia que portava mesos damunt de la taula, la infàmia d’una proposta de llei del Partit Popular i de Vox en la Comunitat Valenciana que per primera vegada converteix en llei el blanqueig del franquisme».
La també secretària general dels socialistes valencians ha insistit que la Llei de «concòrdia» «iguala les víctimes amb els botxins, infringeix els drets fonamentals i els drets humans de les víctimes del franquisme, de la dictadura, de la guerra, tal com diu també l’ONU».
Morant ha asseverat que l’aprovació d’aquesta llei «no té res a veure amb la concòrdia» i respon al fet que «el full de ruta i l’ideari del Partit Popular i de Vox en la Comunitat Valenciana és convertir-se precisament en el govern més radical de la història» del País Valencià.
A més, ha criticat que el PP haja rebutjat de nou la moció presentada pel seu partit per a explicitar que el franquisme va ser una dictadura.
La ministra ha lamentat que «ja no distingim entre PP i Vox» al País Valencià, als quals ha definit com a «defensors i blanquejadors del franquisme».
Durant l’últim debat de la Llei de «concòrdia», que va tindre lloc aquest dimecres, tant PSPV com Compromís van advertir que la recorreran davant «qualsevol instància» estatal com internacional, mentre el PP els va acusar de voler judicialitzar la política.
Per part seua, aquest dimecres el president del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica del País Valencià, Matias Alonso, va lamentar l’aprovació definitiva de la Llei de «concòrdia», ja que considera que suposarà tornar a «èpoques passades» i al «guerracivilisme» en lloc de mantindre la de Memòria Democràtica del 2017 que ja protegia «totes les víctimes».
