La vicepresidenta primera del Govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat aquest dilluns que la proposta que portarà davant el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) del pròxim dimecres és la condonació de fins a 83.252 milions d’euros del deute de totes les comunitats autònomes. D’aquests, 11.210 milions d’euros serien condonats al País Valencià.
Així ho ha avançat Montero en roda de premsa, i ha explicat que ha traslladat als diferents governs autonòmics la metodologia que determina l’import que assumirà l’Estat. Les autonomies votaran aquesta proposta en el CPFF i decidiran si va o no endavant. Montero també ha recordat que la condonació del deute és voluntari i que no està subjecte a cap «condicionalitat», per la qual cosa correspondrà a cada govern autonòmic decidir si se sumen a aquesta proposta perquè l’Estat acabe assumint un percentatge del seu deute.
Metodologia
Segons ha explicat la ministra, la metodologia d’aquesta proposta consta de tres fases. En la primera s’ha calculat el diferencial entre l’endeutament que van registrar les comunitats durant el tancament del 2009 i el del 2013, i aquest endeutament es compara amb el que s’ha registrat entre el tancament del 2019 i el del 2023. Aquesta primera fase permetria una condonació mitjana del 19% del deute autonòmic total vigent al tancament del 2023.
En la segona fase s’estableix una condonació addicional per a totes les comunitats que se situen per sota de la mitjana del 19,3% del deute condonat sobre el total. «Intentem corregir aquest sentiment d’agreujament que poden tindre les comunitats autònomes quan es comparen amb el que ocorre en la resta de territoris», ha aclarit Montero.
I en l’última fase, Hisenda ha realitzat dos ajustos per a donar «major equitat». En primer lloc, «identifiquem a la comunitat autònoma que registra una major condonació per habitant ajustat». En aquest cas, és el País Valencià el que, segons la ministra, tindria 2.284 euros per habitant ajustat i, per tant, «és la xifra de referència».
Tot seguit, s’eleva la condonació del deute fins a assolir aquest mateix import per a les comunitats que hagen registrat un finançament homogeni per habitant ajustat inferior a la mitjana entre 2010 i 2022. El següent element és que s’atribueix una condonació addicional a comunitats que han exercit competències normatives a l’alça en l’IRPF entre 2010 i 2022. En concret, les comunitats autònomes que hagen exercit aquesta compareixença normativa per damunt de la mitjana podran rebre una condonació addicional del 10%, que serà del 5% en cas que se situe per davall de la mitjana.
Conseqüències
En base a aquesta metodologia, el Ministeri d’Hisenda facilitaria la condonació d’11.210 milions del País Valencià, que seria la tercera autonomia amb més quitament de deute després d’Andalusia (18.791) i de Catalunya (17.104). En total, del deute total que assumiria l’Estat, el 13,4% seria valencià.
Feijóo, en contra
Aquest anunci no tindrà cap conseqüència ja que la condonació és voluntària i el dirigent del PP a nivell estatal, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat que les comunitats governades pel PP, entre les quals hi ha la del País Valencià, rebutjaran la proposta de Montero.
Segons ha argumentat Feijóo, el PP vol anar al CPFF a parlar del finançament de les comunitats «i no de quant val el suport als independentistes», ha dit en referència a l’acord entre ERC i el PSC per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya a canvi d’una proposta de finançament singular.
Tot i que aquest finançament singular afectaria tots els territoris autonòmics i alleugeriria el deute, Feijóo s’ha negat a acceptar-lo.
