El govern espanyol va organitzar aquest dilluns, per primera vegada a València, una Reunió de Coordinació Bàsica del Corredor Mediterrani. Havia de servir per a posar en comú l’estat de les obres i les inquietuds dels diferents territoris per on discorre o discorrerà. Fa dos mesos, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ja va aclarir, també a València, que el Corredor passa també per Madrid perquè així ho disposa el projecte transeuropeu de transport ferroviari.
La reunió, celebrada ahir a l’Edifici del Rellotge del Port de València, havia de servir per a aclarir una segona qüestió: quin dels dos ramals previstos –el central o el litoral– té prioritat per a les institucions europees? La resposta va ser rotunda: cap. Els dos, cap, tant és. “És com si em preguntaren si m’estime més el meu fill o la meua filla: me’ls estime els dos”, va sentenciar Laurens Jan Brinkhorst, l’encarregat per Brussel·les de supervisar una infraestructura que ha de voltar la Mediterrània des d’Algesires fins a Ljubljana i ha de connectar la Península Ibèrica amb altres xarxes de transport ferroviari més septentrionals.
Ahir calia que el discurs del representant europeu encaixara fil per randa amb el del govern de Mariano Rajoy. Brinkhorst era només un convidat en una reunió de territoris espanyols amb els representants de l’Estat. La demostració fàctica del discurs de la igualtat dels dos ramals peninsulars del Corredor Mediterrani va ser la presència de representants de les set comunitats autònomes per on han de discórrer. Això és el primer que va destacar Brinkhorst quan va accedir a l’Edifici del Rellotge. “És un plaer estar a València. Gràcies a l’organització d’aquesta reunió han pogut estar juntes les set comunitats autònomes que componen el Corredor Mediterrani a Espanya i que pertanyen al Corredor Europeu amb França, Eslovènia, Croàcia, Itàlia i Hongria”, va congratular-se el representant europeu abans que cap periodista fera cap pregunta.
L’encarregada de traduir de l’anglés a l’espanyol les declaracions del veterà polític holandés va ser una assessora del Ministeri de Foment –en concret del departament de Transports i Infraestructures– que també es va afanyar a aclarir en anglés l’única pregunta que els periodistes van poder formular a Brinkhorst. Hi va aportar, però, traducció i interpretació. “El que ell pregunta és si és més important per a vosté la via litoral o la central, la qual cosa és una mica estúpida perquè totes són mediterrànies”, va interrogar l’enginyera ministerial.
“Els dos, per descomptat. Són dos branques”, es va encavalcar Brinkhorst amb l’espontània traductora donant a entendre que no calia que ningú li apuntara el sentit de la resposta. Quan el polític holandés –ministre d’Agricultura i Economia, a més de viceprimer ministre dels Països Baixos, entre 1999 i 2006– va deixar clar amb la metàfora de l’amor parental que no té predilecció per cap dels dos ramals espanyols, la traductora va retirar-lo de la presència dels periodistes interpretant també la voluntat de Brinkhorst d’anar a escoltar el que els representants del Ministeri de Foment i de Catalunya, el País Valencià, Múrcia, Andalusia, Aragó, Castella-la Manxa i Madrid estaven tractant a dins de la reunió.
