El Govern espanyol i el PP han acordat explorar la reforma de la Constitució, però «limitada» a l’article 49, que es fixa en l’eliminació del terme «disminuït» i en el blindatge de les polítiques en matèria de discapacitat, però sense admetre altres canvis. Això vol dir que el Dret Civil valencià torna a quedar fora.
Així ho ha traslladat en roda de premsa el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, després de mantindre una reunió en el Congrés amb la secretària general del PP, Cuca Gamarra. «Hem acordat limitar la reforma a l’article 49 i no hem entrat en cap altra de les esmenes», ha dit el ministre. «S’ha de limitar exclusivament a l’article 49», ha insistit Gamarra.
El compromís és buscar una nova redacció d’aquest article 49 que compte amb el suport de les organitzacions del sector de la discapacitat, que s’ajuste a les recomanacions que en el seu moment va fer el Consell d’Estat i que sume el vot de la majoria de les formacions parlamentàries. «Hauria de ser una reforma que compte amb unanimitat», ha assenyalat el ministre.
Aquesta reforma constitucional va ser impulsada per la vicepresidència de Carmen Calvo sobre la base d’un text de quatre punts que ja s’havia consensuat a la cambra baixa en 2018, però que no es va arribar a aprovar pel fet que el Congrés es va dissoldre amb la convocatòria de les primeres eleccions del 2019, celebrades el 28 d’abril d’aquell any.
El text, a més del canvi del terme «disminuït» pel de «persona amb discapacitat», proposa destacar «els drets i deures previstos» a la Carta Magna «en condicions de llibertat i igualtat real i efectiva» per a aquest col·lectiu, sense que «es puga produir cap discriminació»; i encarrega als poders públics la posada en marxa de «polítiques necessàries per a garantir la plena autonomia personal i inclusió social de les persones amb discapacitat».
Calvo va ser destituïda per Pedro Sánchez durant la crisi del Govern espanyol de juliol del 2021 i el seu successor al Ministeri de Presidència, Félix Bolaños, va ser qui va defensar la reforma constitucional davant les esmenes a la totalitat presentades pel PP i per Vox.
El PP argumentava que reformar la Constitució sempre exigeix «esperit de tranquil·litat i de pacte polític, dos elements que falten». «Amb aquestes premisses, l’aspiració de procedir a una remodelació de la Carta Magna hui és impossible», assenyalaven en la seua esmena de veto.
Després d’aquell debat, el projecte de reforma es va quedar pràcticament un any i mig congelat fins que al mes de desembre passat, la Mesa del Congrés va donar per fi el vistiplau a la presentació d’esmenes parcials.
I mentre que el PP i Vox en van limitar les esmenes a l’article de la discapacitat, altres grups van proposar aprofitar la reforma per a introduir més canvis a la Carta magna: el PNB aposta per reconèixer la plurinacional de l’Estat i l’autodeterminació i per limitar la inviolabilitat del rei; Ciutadans va reclamar una reforma electoral per a implantar la circumscripció única al Congrés; Junts va demanar mutilar les competències del Tribunal de Comptes; i Compromís va exigir el reconeixement del Dret Civil valencià.
Després de les festes de Nadal, el Govern espanyol va anunciar que tornaria a encarar la reforma, i va concertar una reunió amb el PP, ja que aprovar aquest canvi puntual de la Constitució necessita un suport mínim de tres cinquens de la Cambra (210 vots), la qual cosa exigeix l’aprovació del primer partit de l’oposició.
I totes dues parts han acordat intentar-ho, però deixant al marge qualsevol qüestió aliena. Fins i tot el reconeixement del Dret Civil valencià, que els socialistes estaven disposats a assumir.
Enric Morera demana evitar el «greuge històric»
El primer polític valencià a pronunciar-se en saber aquesta notícia ha sigut el president de les Corts, Enric Morera, que demana al PSOE i al PP que reconsideren la seua posició sobre la reforma constitucional i incloguen la recuperació del Dret Civil valencià per a evitar «la perpetuació d’un greuge històric amb el poble valencià».
