La Diputació de Castelló, encapçalada per Marta Barrachina, del PP, vol «protegir» de la corrupció els municipis de menys de 20.000 habitants i, amb aquest objectiu, està duent a terme un curs de formació des d’aquest dilluns i fins al 27 d’octubre que, «per primera vegada, permetrà habilitar un canal de denúncies per a detectar infraccions».
La vicepresidenta primera i responsable del Servei Provincial d’Assistència a Municipis (SEPAM), María Ángeles Pallarés, ha assenyalat que la institució «té un compromís amb aquesta província i allarga la mà a tots aquells que no compten amb recursos suficients per a gestionar les eines que permeten detectar qualsevol infracció normativa o sospita de corrupció».
Per part seua, el diputat de Recursos Humans, Ximo Llopis, ha dit que la Diputació «és exemple de transparència, model de servei i aliada del nostre territori. Estar al costat dels nostres 135 ajuntaments no és una opció, és un deure». Per això, ha afegit, «provarem d’arribar a tots els interessats amb el desig de ser eficaços i diligents en la gestió de qualsevol denúncia que poguera delatar una hipotètica infracció». «Protegir als qui donen la veu d’alarma i investigar amb la deguda prudència i sigil és l’objectiu d’aquest cicle al qual continuaran uns altres perquè la Diputació és el baluard que defensa i fa complir la llei».
Esborrar el passat
Marta Barrachina també és presidenta provincial del PP de Castelló i, des del 2015, alcaldessa de la Vall d’Alba (la Plana Alta), on era regidora des del 2003, amb sou del consistori per dedicació exclusiva, i més endavant, tinent d’alcalde. Prové, per tant, d’aquella etapa en què el seu partit va dominar totes les institucions i va implantar-hi la corrupció com a forma de govern. Aquella etapa en què Carlos Fabra feia i desfeia al seu gust i amb el beneplàcit de militants i simpatitzants. Aquells anys en què l’expresident de la Diputació de Castelló i aleshores líder absolut del PP va dur a terme els quatre delictes contra Hisenda que el van portar a la presó.
I, el 2015, Barrachina va succeir al capdavant de l’Ajuntament de la Vall d’Alba, l’exvicepresident de la Diputació i home de confiança de Carlos Fabra, Francisco Martínez, que va ser condemnat el febrer del 2017 pel Tribunal Suprem a 8 mesos de presó, una multa de 12.600 euros i la inhabilitació per a l’exercici de la funció pública durant dos anys pel cas de les irregularitats en la tramitació de la depuradora de Borriol (la Plana Alta).
Posteriorment, el juliol del 2022, el Jutjat d’Instrucció número 4 de Castelló de la Plana va acordar arxivar un altre procediment de jurat contra Martínez, la seua filla, l’empresari, Raúl Babiloni i les mercantils Franvaltur SL, Gestintur SL i Prodever SL. en relació amb la compra i posterior venda de quatre finques situades a la localitat entre els anys 2005 i 2006. Entre els arguments per a sobreseure la causa, la magistrada indicava que el llavors alcalde havia delegat les competències en matèria urbanística a la Junta de Govern Local el 2003. A més, en cas que existiren indicis de delicte, aquests haurien prescrit, ja que havien transcorregut més de 10 anys des de l’adquisició de les finques, el 2005, a la incoació del procediment judicial, el gener del 2016.
De fet, Martínez sempre ha argumentat en els recursos presentats que ell no va fer res il·legal, perquè «els qui aprovaven els projectes urbanístics eren els regidors del PP als quals havia delegat aquesta responsabilitat en la junta de govern». La trama va esquitxar així altres membres de la junta de govern de la Vall d’Alba entre el 2005 i el 2014, segons l’acusació popular representada pel PSPV, entre els quals Barrachina, mà dreta de l’exalcalde, de qui va dir quan va assumir la batlia el 2015: «El treball dut a terme per Francisco Martínez durant 24 anys ha estat magnífic. Precisament el fet d’haver treballat amb ell m’ha permés aprendre com és la gestió del dia a dia i com cal treballar per a aconseguir els reptes i projectes que la Vall d’Alba necessita».
«Esborrar» veïns del cens electoral
D’altra banda, el diputat de Recursos Humans, Ximo Llopis, és alcalde de la Llosa (la Plana Baixa) des del 2007 i ha estat denunciat diverses vegades d’incrementar presumptament el cens electoral «empadronant persones de fora del poble a canvi de treball».
Així, el 2019 el portaveu municipal del PSP, Ricardo Casals, ho va denunciar i va recordar que aquesta pràctica ja la va utilitzar en les eleccions del 2011 i el 2015. «És una cosa que tothom coneix al poble i que l’alcalde practica amb total impunitat, posant de manifest novament amb els seus fets que no respecta les normes de la democràcia», va assegurar. Uns dies després, Llopis va anunciar que presentaria una querella contra el portaveu del PSPV per «les falsedats i mentides que ha proferit sobre el padró municipal».
Tot i això, el 2014 El País va publicar un reportatge en què diverses persones asseguraven que Llopis havia provat d’«esborrar» del padró municipal una vintena de veïns amb la finalitat de «privar del dret a votar a aquelles persones a les quals l’alcalde poguera no interessar-li per la seua evident vinculació a opcions polítiques contràries a la seua».
