La defensa de Francis Puig, l’administrador de Comunicacions dels Ports SL i Mas Mut Producciones SL i germà, també, del president Ximo Puig, ha assenyalat aquest dilluns que en el seu cas no hi ha cap frau en les subvencions, perquè la suma de les quantitats presumptament irregulars percebudes per l’assenyalat no supera els 120.000 euros que exigeix el codi penal. Segons aquesta afirmació, l’acusat ha assegurat que aportarà tota la documentació necessària per a demostrar que tampoc no hi va haver falsedat en les factures.
Així ho ha apuntat l’advocat de Francis Puig, Javier Falomir, en declaracions als mitjans a l’eixida dels jutjats, on Francis Puig ha prestat declaració durant quatre hores davant el jutjat d’instrucció número 4 de València, que investiga la possible adjudicació fraudulenta de subvencions de la Generalitat Valenciana, de la Generalitat de Catalunya i del Govern d’Aragó a les companyies Comunicacions dels Ports, Mas Mut, Canal Maestrat, Nova CB i Kriol Produccions entre els anys 2015 i 2018. En la seua declaració, Francis Puig ha respost a totes les preguntes de la Fiscalia Anticorrupció, si bé s’ha negat a contestar les del PP, que s’ha erigit com a acusació particular.
El seu advocat ha destacat que han eixit «molt contents» del jutjat, perquè confien que aquest cas es tancarà abans del previst, perquè es tracta «d’un procediment desafortunat basat en dades errònies». De fet, assegura que en la sessió d’aquest dilluns s’ha vist que l’informe de la Guàrdia Civil «no és concloent» com demostra, segons el seu parer, el fet que la Fiscalia Anticorrupció haja hagut de demanar també un informe a Intervenció que l’empresa ja va sol·licitar.
L’advocat argumenta que l’informe de la Guàrdia Civil «indueix a error», perquè per a assolir els 120.000 euros que exigeix el tipus penal de frau de subvencions «no s’han de sumar tots els imports concedits, sinó només els irregulars», i les quantitats qüestionades per la Benemèrita «no arriben, ni de lluny, a eixa quantitat». En tot cas es tractaria d’un delicte de falsedat, però el lletrat ha subratllat que presentaran documentació amb la qual desmuntaran, assegura, aquesta acusació.
A més, la defensa del germà del president valencià demanarà també la declaració com a testimoni del cap del Servei en aquell moment perquè explique el sistema de resolució de les subvencions que concedeix la Generalitat Valenciana i, amb l’informe sol·licitat d’Intervenció –que «no portarà sorpreses», asseguren– demanaran el sobreseïment del cas.
El lletrat també ha explicat que l’informe de la Guàrdia Civil es basa en acusacions d’irregularitat que «podrien haver comprovat millor», i d’altres que condueixen a un desconeixement del sistema de subvencions.
Així, l’advocat de Francis Puig ha retret, davant «els dubtes» de la Guàrdia Civil sobre serveis prestats a les empreses que figuraven amb domicili no renovat, que el cos armat no haja reclamat a Hisenda els certificats i les altes en els nous domicilis. «És veritat que hi ha proveïdors que han continuat mantenint en les factures domicilis que no eren els que corresponien i que ara justificarem», ha garantit.
De la mateixa manera, i respecte als ajuts, l’advocat assenyala que encara que l’informe «no conclou que hi haja cap tipus de problema amb aquestes ajudes», recrimina alhora que la Guàrdia Civil ha deixat caure «una sèrie de perles que podrien haver-se-les estalviat, perquè ara no tenen cap tipus de valor».
Pel que fa a la manca de justificació en els pagaments, l’advocat ha explicat que alguns casos corresponen a empreses que actuen, a la vegada, com a client i com a proveïdor, i es compensen des del punt de vista comptable. En aquest sentit, diu, aportaran totes les factures compensades.
Quant a les factures duplicades, el lletrat del germà del president ha assenyalat que «el problema de la Guàrdia Civil és que no entén molt bé com és aquest sistema» de subvencions. «No és que siga un error per part seua, sinó que no saben com funciona».
En aquest sentit, ha volgut aclarir que les subvencions, tant al País Valencià com a Catalunya, es resolen d’una manera «completament distinta». Per això, tot i que van aportar factures als dos territoris, i que en alguns casos són les mateixes, «això no significa que estiguem imputant el cent per cent de la despesa en els dos casos, no té res a veure, després és cada administració la que decideix quant ens subvenciona, quant no i per què».
D’aquesta manera, també ha explicat que quan al País Valencià es resolen les subvencions, cap empresa és comunicada per l’administració sobre quines despeses ha imputat la subvenció, «sinó que la concedeix». «Però jo no sé si es concedeix segons les nòmines, segons les despeses corrents o segons la Seguretat Social, mai no ho expliquen al client», ha afirmat.
Per això, argumentava, quan es presenten per a obtindre una subvenció a Catalunya «s’ha de presentar tot, i l’administració ja decidirà què és subvencionable i què no».
Per últim, aclaria que les bases per a optar a una subvenció a Catalunya «no demanen indicar, ni de bon tros, si s’ha rebut una subvenció» al País Valencià, «sinó només si han rebut de la Generalitat de Catalunya altres subvencions per aquest mateix concepte». Per tant, una empresa de comunicació pot acollir-se a les subvencions de distintes administracions territorials per un mateix motiu.
