ACN / València.
El dret a decidir i el procés sobiranista català han estat objecte de debat aquest dimarts al centre cultural La Nau de la Universitat de València en la jornada que, sota el títol ‘Hi ha un dret a decidir a la Constitució espanyola?’, ha confrontat les opinions de membres de tots els partits amb representació a les Corts Valencianes. La jornada ha estat organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) en col·laboració amb la Universitat de València i ha comptat amb la participació de la diputada del PP, María José Ferrer San-Segundo, el diputat del PSPV-PSOE, José Muñoz, la secretària d’organització de Compromís, Àgueda Micó, el diputat de Ciudadanos, Emigdio Tormo, i el candidat al Senat per Podemos, Ferran Martínez.
A continuació del debat polític s’ha produït un debat entre acadèmics de diverses universitats europees. Després de debats semblants a Bilbao, Madrid, Sevilla i Saragossa, aquest dimarts ha arribat el torn de València, dins de les jornades sobre el dret a decidir que organitza el Diplocat.
Martínez, Micó, Ferrer San-Segundo, Tena, Muñoz, i Tormo. Foto: ACN.
El debat polític s’ha iniciat amb la benvinguda per part del professor de dret administratiu de la Universitat de València Andrés Boix i del secretari general del Diplocat, Albert Royo. Els diferents representants han exposat la seua visió en un debat moderat per la vicepresidenta de la Unió de Periodistes Valencians, Violeta Tena.
El candidat al Senat per Podemos, Ferran Martínez , ha encaixat la situació a Catalunya en el que ha definit com “crisi de règim” i amb un estat espanyol que “no és reformable”. Martínez ha remarcat com des de la seua formació “hem sabut donar una resposta” i que Podemos ha reconegut la plurinacionalitat de l’Estat. Al respecte ha defensat un canvi constitucional per dotar l’estat d’institucions que regulen el diàleg i els dissensos territorials.
El diputat de C’s a les Corts, Emigdio Tormo, ha dit que el govern espanyol té un problema amb els nacionalismes perifèrics perquè “en el millor dels casos tenien la intenció de resistir mai de combatre els embats dels nacionalistes”. Tormo ha dit que això es va acabar quan va arribar C’s. El diputat ha afegit que l’independentisme trenca amb el principi de solidaritat en un moment en què la tendència és cooperar entre els pobles i ha dit que és “incongruent” amb el projecte d’integració en la Unió Europea. En la seua opinió, “el projecte apassionant es diu Europa i Espanya”.
La secretària d’organització de Compromís i secretària general del Bloc Nacionalista Valencià, Àgueda Micó, ha dit que l’estat espanyol no entén la plurinacionalitat i ha situat el conflicte en el marc cognitiu “on hi ha uns nacionalistes que parlen des de la majoria i no han de reivindicar res”, a més ha afegit que “la cultura dominant castellana veu com un problema el fet de cedir espai a les altres cultures”. Micó ha apostat per una visió més oberta i ha assenyalat que en l’actual món globalitzat el concepte d’estat-nació ha caducat. La secretària d’organització de Compromís ha indicat que cal que les nacionalitats siguen “més líquides” i ha recordat que el que demana la major part de la societat catalana no és la independència sinó el dret a decidir. “Si el poble català vol i creu que pot continuar el seu camí fora de l’actual situació és molt digne”, ha dit.
Micó, Muñoz, Ferrer San-Segundo, Tormo, Martínez i Tena. Foto: ACN.
Al seu torn, el portaveu adjunt del PSPV-PSOE a les Corts, José Muñoz, ha negat la premissa que una Catalunya independent siga un estat amb major qualitat de serveis i ha afirmat que “res ens indica que haja de ser així”. Muñoz ha negat que la societat catalana siga uniforme i no tinga els mateixos problemes socials que a la resta de l’Estat. El diputat socialista ha dit que la Constitució no reconeix la plurinacionalitat però ha manifestat que el sentiment de pertinença és individual de cada persona i que “imposar que el nacionalisme espanyol és totalitarisme cultural és robar el marc en el qual ens puguem desenvolupar”. Muñoz ha dit “sí al dret a decidir però dins de la legalitat”. Al respecte ha proposat una reforma de la Constitució que reconega la singularitat dels territoris, com Catalunya, i delimite millor les competències, i que aquesta siga primer votada per tot el poble espanyol i després que els catalans voten un nou estatut.
Per últim, la diputada del PP María José Ferrer San Segundo s’ha mostrat preocupada per la situació a Catalunya però esperançada que hi haja una solució. Ferrer ha negat que hi haja catalanofòbia a les files del Partit Popular i ha explicat que ella, com molts altres, desitja que Catalunya continue formant part de l’Estat espanyol. La diputada popular ha afegit que la solució és complexa però ha manifestat que a la Constitució Espanyola es va fer un esforç per integrar i reconèixer les singularitats que va ser “flexible i obert”. La diputada del PP ha dit que el dret a decidir “és una invenció des del punt de vista jurídic i tècnic” i que no hi ha acord sobre quina seria la majoria adequada per dur endavant el que isca d’una consulta. Ferrer ha apostat per reformar el Senat perquè siga una cambra de debat territorial i ha recordat que ja existeix una llei de consultes aprovada. “No hi ha res impossible, ni la mateixa reforma de la Constitució” ha dit la diputada del PP que s’ha mostrat oberta a debatre en qüestions de bilateralitat entre autonomies i l’Estat, a resoldre qüestions com el finançament o clarificar el repartiment competencial i a una legislació divergent, “on es puga opinar diferent de la legislació de l’Estat”.
