El Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals i nuls dos preceptes de la llei valenciana que regula el fons de cooperació municipal, però ha avalat la resta de la norma que permet destinar fons sense precisar quin serà el seu objectiu concret, sempre que l’aportació siga proporcionada.
El ple ha declarat nul l’article 7 d’aquesta llei en considerar que vulnera l’Estatut d’Autonomia en no crear el fons municipal «amb els mateixos criteris que el fons estatal». També ha considerat inconstitucional l’incís de l’apartat 6 de l’article 5, en el qual es fa referència a l’article 66 de l’Estatut i la possibilitat que el Consell requerisca al president d’una diputació que respecte les directrius autonòmiques de coordinació, segons ha informat aquest dijous el tribunal.
Els magistrats s’han pronunciat així després de desestimar en la seua major part el recurs que van presentar els diputats del PP contra la norma. Un magistrat de l’ala progressista, Ramón Sáez; i tres del sector conservador, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, ja han anunciat que redactaran vots particulars en els quals explicaran els arguments pels quals s’oposen a la decisió de la majoria.
El Ple ha avalat la resta de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, reguladora del Fons de Cooperació Municipal dels Municipis i Entitats Locals Menors en entendre que el fet que s’obligue les diputacions provincials a contribuir a la dotació financera del fons no suposa una obligació diferent «d’allò a què estan obligades constitucionalment i legalment».
Sobre aquest extrem, fonts jurídiques han precisat que el Constitucional ha considerat ajustat a Dret que mitjançant la norma es reclame l’aportació de fons sense necessitat de fixar al principi quina serà la seua finalitat, sempre que aquesta aportació siga proporcionada. En la sentència, redactada per la magistrada María Luisa Balaguer, es precisa que caldrà avaluar cas a cas si la comunitat autònoma ha desbordat o no dels límits als quals està sotmesa.
El Grup Popular havia presentat el seu recurs basant-se en el fet que la llei autonòmica 5/2021 «obliga» la Diputació d’Alacant a participar en el fons a parts iguals amb la Generalitat, en aquell moment en mans del Botànic, i «atempta contra l’autonomia financera de les diputacions provincials».
Sáez ha anunciat vot particular en considerar que la sentència de la majoria desdibuixa greument els estrictes límits que el bloc de la constitucionalitat imposa als poders de coordinació en el marc de l’Estat descentralitzat espanyol.
Arnaldo, Espejel i Tolosa, per la seua part, han entès que la regulació de la llei impugnada, en imposar la participació forçosa de les diputacions provincials en un fons autonòmic, és contrària a l’autonomia provincial constitucionalment garantida, ja que no es pren adequadament en consideració els seus interessos. Els tres magistrats han criticat, entre altres qüestions, que la llei no tinga límit exprés respecte als fons a aportar ni a la finalitat que es persegueix amb ells.
