El ple del Consell ha acordat incloure, un any més, una partida reivindicativa de 1.325 milions en els Pressupostos del 2018 davant la inacció del Govern estatal, que encara no ha modificat el sistema de finançament autonòmic que porta caducat des de l’1 de gener del 2014. L’objectiu de la mesura és fer efectiu el principi de suficiència i equitat previst en la Llei 22/2009 de Finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia, així com garantir els drets dels valencians de manera que la prestació de serveis públics al territori se situe en nivells similars als del conjunt de les autonomies.
El País Valencià, tal com ha quedat contrastat en els diferents informes econòmics emesos tant per institucions públiques com a privades, necessitaria disposar d’ingressos addicionals per a aconseguir la mitjana de recursos per habitant del conjunt de les autonomies. Aquest fet ha sigut novament confirmat per l’informe elaborat per la Comissió d’Experts nacional per a la reforma del finançament autonòmic.
A aquest escenari d’infrafinançament s’uneix la incertesa que genera el fet que el govern estatal no aprove en termini la Llei de Pressupostos Generals del 2018, de manera que les comunitats autònomes manquen d’un marc financer-pressupostari prou estable i transparent per a poder projectar els seus pressupostos. A més, cal tenir en compte que existeixen determinades polítiques sectorials que cal desenvolupar malgrat no disposar del finançament necessari; açò origina que les competències atribuïdes hagen de ser desenvolupades amb una menor dotació de mitjans.
Així mateix, cal destacar que el finançament addicional per a l’exercici 2018, comunicat per la Secretaria d’Estat d’Hisenda i Administracions Públiques, suposa una millora de 84 milions respecte al finançament definitiu de l’exercici 2017. Aquest import no sembla que vaja a ser definitiu a causa del ritme de creixement de l’economia del País Valencià, que es preveu superior al de la mitjana estatal. De fet, el consens de mercat situa les estimacions de creixement a l’entorn del 2,8% del PIB, la qual cosa determinarà una ampliació dels lliuraments a compte o una liquidació positiva el 2020. Aquesta millora, al costat del previsible augment de la despesa de la resta de comunitats autònomes per al 2018, sembla insuficient per a absorbir la diferència de despesa mitjana entre el País Valencià i la resta de Comunitats Autònomes.
La vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, explica al respecte que, “més que un toc al govern d’Espanya, és la manera de garantir els drets dels valencians. El govern antic pintava els pressupostos. Sabien que era mentida. Incloïen partides fictícies per a poder pressupostar les despeses. Perquè quadrara feia trampes. Nosaltres no farem trampes al pressupost. Inclourem una partida que ens correspon segons la Constitució, però que no ens arriba perquè el govern d’Espanya no ha modificat el sistema. Ho hem dit amb transparència. Per a situar-nos en la mitjana de les Comunitats Autònomes, aquest és el càlcul”.
